La divulgació permet que el públic s’apropi a aquells coneixements dels quals no és expert, però pels quals està interessat, d’una manera assequible. Per això, la divulgació també pot estimular la imaginació a l’ampliar els nostres límits culturals i proporcionar-nos un «aliment» útil per a la vida quotidiana o que potser ens farà servei més endavant en altres aspectes de la nostra vida.
Amb aquesta voluntat d’estimular la curiositat i la reflexió, des del CSIC Catalunya us volem donar a conèixer quatre experiències de divulgació, a través d’entrevistes que hem realitzat a investigadors dels nostres centres de recerca amb els quals hem parlat de divulgació, ciència i literatura.
En aquesta primera entrada abordem l’entrevista realitzada, el passat 16 d’abril, a Coral Sanfeliu (IIBB-CSIC) i José Luis Trejo (IC-CSIC), autors del llibre Cerebro y ejercicio (2020), publicat per l’Editorial CSIC i Los Libros de la Catarata.
Per als dos coautors aquesta és la primera obra de divulgació, però, segons en José Luis, no serà l’última, perquè ja està pensant en una propera publicació. Segons ens expliquen, es van complementar bé durant l’elaboració del llibre i la Coral en destaca que «a l’hora de publicar no tens la pressió d’un article o d’una tesi, per als quals hi ha una data concreta de publicació.»
El tema que s’hi tracta sorgeix de la línia de recerca d’en José Luis, que va començar estudiant la neurogènesi en totes les seves fases, entre les quals hi ha l’exercici físic com una de les activitats que augmenta aquest procés.
El llibre es divideix en dues parts: una sobre els mecanismes, escrit per en José Luis, i una altra sobre quant d’exercici hauria de fer cada persona segons quina sigui la seva situació, escrit per la Coral.
A la Coral escriure Cerebro y ejercicio li ha semblat una magnífica experiència, ja que considera que aquest tipus de publicacions té més difusió que els estudis científics. «En el cas del nostre llibre, el nivell és un xic elevat perquè volíem fer una actualització del tema per convèncer al gran públic dels beneficis de fer esport. El missatge principal de tot el llibre és aquest: cal fer exercici.»
En relació amb la dificultat que té el text, en José Luis destaca que «el missatge, en general, arriba. Vam donar el llibre a persones no especialitzades en aquest camp i encara que hi havia aspectes que no entenien del tot ( com ara la importància que pot tenir una molècula particular en el procés), el missatge en si mateix arribava i la lectura se seguia fàcilment.»
La divulgació com a gènere
En José Luis veu dues dimensions dintre de la divulgació: el gran públic, que ha d’entendre què es fa i per què i el que costa portar-ho a terme; i una segona dimensió, que és la de divulgar com a expert en la matèria per a aquells que tenen poder de decisió en les diferents institucions i Administracions.
Per la seva banda, la Coral considera que «divulgar és molt important, no només per l’ego, per la satisfacció personal de descobrir coses, sinó per oferir a la societat els fruits i beneficis de la recerca, el més aviat possible, en lloc d’esperar, per exemple, a descobrir la cura d’alguna cosa. És a dir, la divulgació fa possible que el coneixement passi a la societat quant abans millor i que es pugui prevenir la malaltia.»
Altres formats per divulgar la ciència
També els vam preguntar si, a part de divulgar a través d’aquest tipus de llibres, es plantegen fer-ho amb algun altre format, a la qual cosa en José Luis va respondre que per a ell tot va començar escrivint ciència ficció. A l’acabar la universitat va començar a utilitzar el format de guió.
A més, li agradaria provar un nou format i divulgar la recerca a través dels directes de la plataforma Twitch, el que li permetria realitzar experiments en línia amb alumnes que després de la sessió podrien fer-li preguntes en aquell mateix moment. «El fet de veure com es fa la ciència, crec que crearia molta vocació entre les criatures.»
Lydia Gallego Barco / Comunicació i Divulgació, Delegació CSIC Catalunya
