Realitzat per arqueòlegs de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC) juntament amb professionals sirians de Palmyrene Voices de l’ONG Heritage for Peace, descriu la destrucció de les restes arqueològiques, de la ciutat moderna i el desplaçament de més del 90% de la població. El document subratlla la urgència d’implementar estratègies de reconstrucció de la ciutat moderna i la tornada dels seus habitants per garantir la conservació de l’espai arqueològic.
Palmira és un dels enclavaments més cèlebres de Síria per les seves extraordinàries restes arqueològiques. Inscrita a la Llista del Patrimoni Mundial el 1980, la ciutat va veure gran part d’aquest patrimoni destruït per la guerra. Després de la caiguda del règim de Bashar al-Assad, el 8 de desembre passat, una iniciativa de la Institución Milà i Fontanals d’Investigació en Humanitats (IMF-CSIC) i de la iniciativa Palmyrene Voices de la ONG Heritage for Peace ha realitzat un estudi de camp per analitzar l’estat actual dels monuments arqueològics i les àrees residencials, en comparació 2011. Els resultats de l’estudi mostren greus danys a les restes arqueològiques, incloent monuments com el Tetrapylon o el teatre romà., i del 80% de la ciutat moderna.
“El nostre objectiu”, comenta Isber Sabrine, arqueòleg del CSIC i un dels coordinadors de l’informe, “és conscienciar tant les comunitats locals com la comunitat internacional sobre les greus amenaces que enfronta el patrimoni de Palmira”. Sabrine és arqueòleg d’origen sirià i actualment investigador de la IMF-CSIC. També són coordinadors de l’informe Hassan Ali i Mohammed Fares, arqueòlegs de Palmira i membres de la iniciativa Palmyrene Voices. Aquest treball s’ha completat amb dades aportades per un equip de 15 observadors, entre els quals hi ha ciutadans de Palmira, arqueòlegs i refugiats que acaben de tornar a la ciutat.
El 80% de la ciutat destruïda o prop del col·lapse
L’informe destaca els desafiaments històrics i recents, incloent-hi els períodes de repressió sota les presidències de Hafez al-Assad (1971-2000) i Bashar al-Assad (2000-2024), així com els danys devastadors durant l’ocupació de l’Estat Islàmic (ISIS).
Els edificis documentats i les restes arqueològiques abasten aproximadament uns 12 quilòmetres quadrats, incloent-hi l’Oasi d’Efqa. La meitat d’aquest últim, d’unes 400 hectàrees, va quedar calcinat als incendis del 2020 provocats pel règim d’Al-Assad.
El 80% dels edificis de la ciutat moderna estan destruïts o prop del col·lapse, assenyala l’informe, a la qual cosa se suma la presència de mines antipersona i armes. Serveis bàsics com aigua, electricitat, internet, educació i sanitat són gairebé inexistents per a la població, que pateix una pobresa greu. Han tornat unes 10.000 persones, aproximadament el 10% dels 100.000 habitants de Palmira.
Danys en el patrimoni arqueològic
A més del dany a la ciutat, els observadors han documentat el deteriorament causat als 12 monuments i llocs arqueològics més importants, incloent des de restes romanes com el Tetrapylon (conjunt monumental de quatre grans estructures amb quatre columnes en cadascuna d’elles, del segle II), el teatre romà (segle II) o el Campament de Diocleciano (segle III), fins el Castell de Palmyra o o Qalʿat Ibn Maʿn (del segle XIII), la Vall de les tombes (segle I) o el Museu Arqueològic de Palmira, entre d’altres. Així, per exemple, les quatre estructures del Tetrapylon van ser objecte d’explosions que van reduir les seves columnes a un munt de fragments de pedra dispersos. El Temple de Baal-Shamin, d’uns 2.200 anys d’antiguitat, també ha quedat reduït a runa.
Sobre el teatre romà, els investigadors testifiquen una ensulsiada a la seva façana, danyada per bombardejos. També hi ha hagut senyals d’excavacions il·legals.
Del Museu Arqueològic, l’informe destaca que la majoria de les estàtues i els sarcòfags funeraris estan danyats, i l’estructura de l’edifici està afectada per bombardejos aeris.
No hi ha prou personal que procuri protecció de les restes arqueològiques i del Museu, ja que la ciutat moderna està inhabitable. La disponibilitat de més personal per a la protecció i conservació del patrimoni a Palmira està directament vinculada al retorn de la seva població, afirmen els autors de l’informe: “Actualment, la ciutat s’enfronta a desafiaments significatius a causa de la devastació causada pel conflicte, cosa que ha portat al desplaçament massiu dels seus habitants”.
Acuciant necessitat de reconstruir
L’informe assenyala que perquè Palmira pugui recuperar la vitalitat i comptar amb els recursos humans necessaris per a la gestió del seu patrimoni, és essencial prioritzar la reconstrucció de les infraestructures bàsiques i zones habitables. “Sense habitatges, serveis essencials i oportunitats econòmiques, el retorn de la població serà limitat, cosa que dificultarà la disponibilitat de professionals i treballadors locals per a la conservació del patrimoni”, apunta Sabrine.
L’informe “persegueix inspirar les comunitats locals i internacionals perquè reconeguin les amenaces a què s’enfronta Palmira, i la necessitat urgent de rehabilitar i reconstruir el seu jaciment arqueològic, el seu oasi i les seves zones residencials”. També “subratlla la necessitat urgent d’implementar estratègies de rehabilitació i reconstrucció del lloc arqueològic i de la ciutat moderna de Palmira per garantir la conservació d’aquest lloc d’importància global i la tornada de la gent”.
Aquesta acció conjunta reforça el compromís de l’IMF-CSIC i la Iniciativa Veus de Palmira en la defensa del patrimoni cultural i la reconstrucció d’una Síria postconflicte.
CSIC Comunicació Catalunya / CSIC Comunicació
Imatge que mostra la destrucció del Templo de Nabu. / Crédits : Mohammed Fares