L’estudi, el més complet realizat fins al moment, ha revelat la presència generalitzada de pesticides, alguns prohibits des del 2009, en tots dos Parcs Nacionals. Els compostos detectats comporten un impacte ambiental i un risc alt per als ecosistemes aquàtics
El Parc Nacional de Doñana porta més d’una dècada patint seriosos problemes de sequera. No obstant això, no sols la quantitat d’aigua és preocupant, sinó també la qualitat d’aquesta. Així ho ha reflectit un estudi dut a terme per investigadors del Consell Superior de Investigacions Científiques (CSIC), que ha detectat la presència generalitzada de pesticides als Parcs Nacionals de Doñana i Tablas de Daimiel. Aquesta recerca, liderada per l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), en la qual han participat l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), el Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC) i el Centre de Recerques sobre Desertificació (CIDE, CSIC-UV-GVA), tenia com a objectiu avaluar l’impacte ambiental de les activitats agrícoles a l’entorn d’aquestes àrees protegides.
El treball, publicat en la revista Chemosphere, és l’estudi més complet realitzat fins ara sobre pesticides en Àrees Protegides d’Espanya, incloent-hi l’anàlisi de més d’un centenar de pesticides hidrofílics i hidrofòbics en mostres d’aigua i de sediment. També es va realitzar una avaluació de riscos amb la finalitat de ressaltar els perills potencials per als organismes aquàtics derivats de la càrrega de pesticides.
“Malgrat que la normativa dels Parcs Nacionals és la de major protecció legal, els pesticides provinents de les activitats agrícoles pròximes estan afectant els éssers vius que hi habiten. De fet, un estudi previ del nostre grup ja indicava que l’acumulació de pesticides en algunes espècies d’ocells del Parc Nacional de Doñana reduïa la seva capacitat reproductiva”, assenyala la investigadora de l’IDAEA-CSIC Ethel Eljarrat, autora principal de l’estudi.
Impacte de l’activitat agrícola
En els últims anys, s’han trobat problemes relacionats amb l’agricultura intensiva en àrees protegides pel seu mal potencial a la fauna silvestre. Un altre estudi previ del mateix grup de recerca ja alertava sobre la presència d’alguns pesticides com la bifentrina, un insecticida piretroide l’ús agrari del qual està prohibit, en mostres d’ous d’ocells recol·lectats a Doñana. Aquestes troballes van motivar la continuació de l’estudi per avaluar el nivell de contaminació en aigües i sediments, i identificar possibles pràctiques agrícoles il·legals a l’entorn d’aquests espais protegits.
Els resultats revelen la presència generalitzada de fitosanitaris a Doñana i a Tablas de Daimiel, encara que en el primer cas els nivells són superiors. Tant en les mostres d’aigua com en les de sediment, s’han trobat diversos pesticides prohibits per la Unió Europea per a ús agrícola des de 2009. Si bé la presència de pesticides prohibits en sediments pot ser degut a la persistència dels compostos en l’entorn, la detecció de fins a disset pesticides prohibits (com el clorpirifòs, la terbutrina o el diazinon) en les mostres d’aigua ens estaria indicant un ús recent. També és habitual trobar altres productes que, si bé sí que eren aptes en 2021, quan es va realitzar el mostreig, no es poden utilitzar des de l’any 2022, com l’oxadiazon o la ciflutrina, entre d’altres. “És important dur a terme més estudis com aquest que ens permetin verificar si els nous compostos introduïts en la normativa de 2022 s’han deixat d’utilitzar i, si no és així, actuar en conseqüència”, destaca Ethel Eljarrat.
“A Doñana i a les Tablas de Daimiel s’observa la influència dels productes fitosanitaris que s’utilitzen en els cultius circumdants en la contaminació d’aquests. Aquesta contaminació, en molts casos, mostra que pot ser perillosa per a la fauna aquàtica i, sobretot, que té una important capacitat per afectar la biodiversitat”, resumeix Yolanda Picó, coautora de l’estudi i investigadora del CIDE.
Una altra dada interessant és la detecció de nivells més alts de contaminació en alguns punts on el cabal, en el moment del mostreig, era menor. “Això posa de manifest que l’escassetat d’aigua provoca l’augment de la concentració de la contaminació”, indica Miguel Ángel Bravo conservador de l’espai natural de Doñana, coautor del treball.
Avaluació del risc per pesticides
L’estudi també inclou una avaluació del risc de la presència de pesticides per als organismes aquàtics, per la qual cosa la recerca proporciona un valuós coneixement sobre l’impacte de les activitats agrícoles en dues àrees protegides. “Els nostres resultats inclouen l’avaluació dels riscos potencials de la contaminació per pesticides en les aigües, però també en els sediments, i suggereixen riscos potencials de moderats a alts en tots els punts de mostreig de tots dos Parcs Nacionals”, indica Ethel Eljarrat.
Aquest estudi forma part del projecte Impacte de les activitats agrícoles en la fauna dels parcs nacionals (APAN), finançat pel Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient en el marc de la Convocatòria d’Ajudes a la Recerca en matèries relacionades amb la Xarxa de Parcs Nacionals (Any 2017).
Articles de referència:
Peris, Y. Soriano, Y. Picó, M.A. Bravo, G. Blanco, E. Eljarrat. Pesticides in water and sediments from natural protected areas of Spain and their associated ecological risk. Chemosphere. DOI: 10.1016/j.chemosphere.2024.142628
Peris, R. Baos, A. Martínez, F. Sergio, F. Hiraldo, E. Eljarrat. Pesticide contamination of bird species from Doñana National park (southwestern Spain): Temporal trends (1999–2021) and reproductive impacts. Environmental Pollution. DOI: 10.1016/j.envpol.2023.121240
Ana Sotres / IDAEA-CSIC Comunicación
L’objectiu del treball era avaluar l’impacte ambiental de les activitats agrícoles a l’entorn d’aquestes àrees protegides. / Pixabay