El treball reconstrueix l’últim gran succés geològic en cadena que va tenir lloc a l’illa fa 180 mil anys. L’article, publicat a ‘Journal of Geophysical Research: Solid Earth’, analitza quines conseqüències tindria si es produís avui i pretén contribuir a millorar l’actual pla de gestió d’emergències de Canàries.

Un nou estudi de Geociències Barcelona del CSIC (GEO3BCN-CSIC) avalua l’impacte que tindria en l’actualitat un episodi de múltiples esdeveniments extrems a Tenerife. Aquesta publicació, liderada per la investigadora predoctoral de GEO3BCN-CSIC, Marta López Saavedra, reconstrueix l’últim gran succés geològic en cascada que va tenir lloc a l’illa canària per analitzar quines conseqüències tindria si es produís avui.

Els esdeveniments geològics extrems són fenòmens naturals (erupcions volcàniques, terratrèmols, esllavissades de terra o tsunamis) de baixa probabilitat, però alt impacte, que representen un risc per a la societat actual per la seva dificultat a l’hora de predir-los. Aquests episodis, que poden produir efectes en cadena i arribar a tenir un impacte significatiu a nivell local i global, són potencialment probables en illes volcàniques, com l’arxipèlag canari.

Aquest últim treball, publicat a la revista Journal of Geophysical Research: Solid Earth, té com a objectiu predir l’abast potencial d’una successió d’esdeveniments extrems en cascada que passaria durant una erupció de formació de caldera similar a la que va succeir fa 180 mil anys a l’erupció d’El Abrigo. Joan Martí, investigador de GEO3BCN-CSIC, Jose Luis Rubio, de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​i Karim Kelfoun, de Laboratoire Magmes et Volcans de la Université Clermont Auvergne han col·laborat en l’elaboració d’aquest estudi.

D’acord amb els resultats de l’estudi, els escenaris obtinguts mostren que els principals centres urbans i les possibles rutes d’evacuació de Tenerife es veurien afectats, ja que podrien quedar coberts pels dipòsits dels fluxos piroclàstics i probablement per la caiguda de cendra.

A més, la sismicitat concentrada a la part central de l’illa durant un esdeveniment de col·lapse de la part central de l’edifici volcànic, com l’ocorregut fa 180 mil anys, produiria efectes “catastròfics” en diverses parts de l’illa i desencadenaria un “devastador” lliscament de terra a la vall d’Icod. Aquest lliscament, al seu torn, produiria un tsunami que probablement tindria un impacte sever no només a les costes del nord i de l’oest de Tenerife sinó també en altres costes de l’arxipèlag canari.

“En l’actualitat, el sistema volcànic de Tenerife no es troba en una situació similar a la de l’última erupció de caldera. De fet, assolir les condicions per a una erupció com la de El Abrigo pot portar de milers a centenars de milers d’anys”, subratlla Marta López Saavedra, autora principal de l’article titulat Cascading Effects of Extreme Geohazards on Tenerife (Canary Islands). I, afegeix, “en l’etapa actual, els volcans Teide i Pico Viejo semblen encara massa joves per assolir aquestes condicions”.

López Saavedra insisteix que “les probabilitats que passi en l’actualitat una erupció com la de El Abrigo són molt baixes”, encara que aclareix que “el risc zero no existeix i malauradament encara no es pot predir erupcions”.

Investigar per prevenir

“Els resultats obtinguts en el nostre estudi mostren probablement l’escenari més catastròfic que es pot preveure per a Tenerife. Això permet establir un límit màxim al ventall de situacions que poden donar-se per tal de dissenyar una millor gestió del risc en aquesta illa sense excedir-se amb esdeveniments menors, ni quedar-se curt en cas d’esdeveniments de major impacte”, explica la investigadora.

López Saavedra considera que aquesta anàlisi contribuirà a “millorar l’actual Pla de Gestió d’Emergències de les Canàries (PEVOLCA) detallant els escenaris de perill adequats i optimitzant les accions de mitigació molt abans que es produeixi qualsevol emergència causada per aquests esdeveniments extrems de múltiples perills”.

La investigadora destaca la importància d’implementar millores contínues en les polítiques de reducció de desastres per part dels organismes responsables de la gestió d’emergències. “Això implica una major informació i formació per a la població de Canàries”, subratlla.

L’avanç tecnològic: clau per a la investigació en Geociències

Per dur a terme aquesta anàlisi s’ha combinat programari de modelització amb Sistemes d’Informació Geogràfica per simular cada esdeveniment per separat i, posteriorment, analitzar el resultat global de tots els escenaris obtinguts.

L’equip investigador va utilitzar el programari VORIS 2.0.1. per obtenir l’àrea potencialment afectada pels corrents de densitat piroclàstiques; un plugin per QGIS 2.14 que permet calcular l’impacte d’un possible terratrèmol; el programari SLIDE de Rocscience Inc per analitzar l’estabilitat del vessant sota condicions sísmiques; i finalment, el programari VolcFlow per simular la propagació en l’espai i el temps del possible tsunami, com a conseqüència de la col·lisió del lliscament contra l’oceà.

Comunicación Geociencias Barcelona

Instituto de Análisis Económico (IAE)

Valle de la Orotava. Al fons està la vall d’Icod, que durant l’erupció va patir un lliscament (imatge: Marta López Saavedra)