Investigadors del CSIC participen en un estudi que ha analitzat i caracteritzat un meteorit recuperat en un poble de Lugo. El treball, liderat per la Universitat de Santiago de Compostela, ha calculat la trajectòria del meteoroide i ha determinat la seva composició mineralògica.
El passat 18 de gener del 2021 va caure a Galícia el meteorit Traspena, a uns 20 km de la ciutat de Lugo, poc després que una enorme bola de foc, catalogada com SPMN180121, travessés el cel i que l’ona de xoc produïda pel seu entrada a hipervelocitat i trencament a l’atmosfera fos escoltada per centenars de persones. Es tracta de la primera caiguda d’un meteorit recuperada en aquesta comunitat autònoma gràcies a les càmeres de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) i altres vídeos rebuts gràcies a la participació ciutadana per la Xarxa de Recerca sobre Bòlids i Meteorits, que van servir per determinar la trajectòria atmosfèrica d’aquest meteoroide que va generar ones sonores detectades a tres estacions sísmiques.
Un equip d’investigadors de la Universitat de Santiago de Compostela, liderats per Manuel Andrade, i de tres centres del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) –l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), Geociències Barcelona (GEO3BCN) i el Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC)–van treballar colze a colze en l’estudi del meteorit Traspena, la caiguda del qual va passar en plena pandèmia. L’estudi, acceptat a Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, va partir de l’anàlisi dels vídeos recopilats en el marc de la Xarxa de Recerca sobre Bòlids i meteorits (SPMN), tant de quatre estacions pertanyents a aquest projecte de recerca com d’altres onze aportats per testimonis casuals d’aquest esdeveniment lluminós.
El meteoroide original tenia un diàmetre d’aproximadament 1,15 metres i una massa d’uns 2620 kg, per la qual cosa tècnicament era un petit asteroide. Dos mesos després que la bola de foc travessés el cel i en plena campanya de recuperació de la USC, un agricultor va localitzar el meteorit Traspena, una condrita ordinària de 527 grams, que ja ha estat nomenada oficialment per la Meteoritical Society.
La Xarxa de Recerca sobre Bòlids i Meteorits (SPMN), que fa el seguiment de grans bòlids caiguts a Espanya des del 2003 i que està coordinada per l’astrofísic de l’ICE-CSIC Josep M. Trigo, va facilitar als investigadors de la Universitat de Santiago de Compostel·la els vídeos captats i recopilats de diversos testimonis de la bola de foc per poder iniciar el seu estudi astromètric per calcular la trajectòria.
Al llarg d’aquest procés, des de l’ICE-CSIC, Josep M. Trigo Rodríguez i Eloy Peña Asensio van contribuir a l’anàlisi astromètrica de part del material audiovisual obtingut i, a més, van fer una corroboració independent de l’òrbita heliocèntrica de Traspena amb el programari 3D -FireTOC, desenvolupat a l’ICE-CSIC. Així mateix, Josep M. Trigo, des de la Sala Blanca de Meteorítica i Mostres Retornades de l’ICE, va participar en la caracterització petrogràfica de la roca, identificada finalment com una condrita ordinària L5.
“A més de participar en la reducció astromètrica dels vídeos, verificant l’òrbita calculada des de la USC i, a partir d’ella, en la recerca d’un asteroide progenitor per al meteoroide que va produir Traspena, identificant i avaluant el possible origen a l’asteroide potencialment perillós Minos”, afirma Josep M. Trigo-Rodríguez, astrofísic de l’ICE-CSIC i membre de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). La connexió amb aquest asteroide, però, va ser finalment descartada després de l’avaluació final de l’evolució d’ambdues òrbites.
La caracterització mineralògica realitzada al Servei de Difracció de Raigs X de l’institut Geociències Barcelona (GEO3BCN-CSIC), dirigit pel científic de materials Jordi Ibáñez-Insa i estret col·laborador de Trigo en els darrers anys, va permetre complementar l’estudi petrogràfic del meteorit.
“La difracció de raigs X va proporcionar informació estructural i composicional molt valuosa sobre els minerals majoritaris del meteorit. Els resultats obtinguts presenten un excel·lent acord amb les microanàlisis realitzades per a la seva caracterització petrològica”. Això no és fútil, ja que la difracció proporciona informació sobre una mitjana macroscòpica del meteorit, mentre les microanàlisis només permeten estudiar uns quants grans minerals”, afegeix Jordi Ibáñez-Insa.
Així mateix, des del MNCN, Javier García Guinea es va ocupar de les anàlisis geoquímiques i petrogràfiques. “Durant l’estiu del 2021 vam realitzar anàlisis no destructives del fragment de 527 grams per determinar la densitat aparent, la densitat interna i la morfologia per microtomografia computeritzada de raigs X”, explica l’investigador del CSIC, que va ser el primer a accedir a l’interior de la roca. “Com passa amb tots els meteorits, l’interior és molt diferent de l’escorça de la fusió externa, per la qual cosa utilitzem un disc de diamant de secció el més fina possible per fer dos talls i extreure’n una secció de mostra”, indica García Guinea. L’investigador i el seu equip també van crear dues còpies del meteorit.
L’Institut de Ciències de l’Espai i el Museu Nacional de Ciències Naturals actuaran com a dipòsit internacional del meteorit, com en altres caigudes anteriors. L’ICE i el MNCN albergaran rèpliques completes i exactes del meteorit, a més de dues seccions gruixudes del seu interior de 24 i 29 grams, respectivament, així com diverses làmines primes emprades per a la seva caracterització i estudi microscòpic.
Artíicle de referència:
Manuel Andrade, José Á Docobo, Javier García-Guinea, Pedro P Campo, Mar Tapia, Luis Sánchez-Muñoz, Víctor Villasante-Marcos, Eloy Peña-Asensio, Josep M Trigo-Rodríguez, Jordi Ibáñez-Insa, Marc Campeny, Jordi Llorca. The Traspena meteorite: Heliocentric orbit, atmospheric trajectory, strewn field, and petrography of a new L5 ordinary chondrite. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2022. DOI: https://doi.org/10.1093/mnras/stac2911
ICE-GEO3BCN-CSIC Comunicación
El meteorit traspena ja ha estat nomenat oficialment per la Meteoritical Society./USC-CSIC.