Una xerrada de Lidia Farré, economista de l’IAE-CSIC abordarà aquest tema el proper dilluns, 20 de gener, a la Residència d’Investigadors de Barcelona. Farré parlarà de la seva investigació, que inclou un experiment de laboratori a gran escala en centres d’ensenyament secundari, que s’està fent per avaluar els efectes dels permisos de paternitat.
En l’àmbit social i econòmic, el canvi més gran de les últimes dècades és la incorporació de la dona al mercat de treball. L’aprovació de lleis que no permeten la discriminació laboral, una taxa creixent de matriculació de dones a la universitat (taxa, de fet, que ara és superior a la masculina) o el control de la fecunditat, són factors que han potenciat aquest canvi. Tot i això, des de la dècada dels 90, aquesta progressió s’ha estancat. Així ho explica Lidia Farré, investigadora de l’Institut d’Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC). A més, afegeix, “hi continua havent desigualtat en els salaris, on les dones cobren de mitjana un 10% menys que els homes”.
La persistència de la bretxa de gènere s’origina a les llars
“Les normes socials són un obstacle important per a la convergència de gènere”, emfatitza Farré. “La persistència a la bretxa de gènere s’origina dins de les llars, on el treball domèstic segueix distribuint-se de forma molt desigual, especialment quan hi ha fills”. Tot i això, argumenta, les polítiques públiques són un bon instrument per contrarestar aquesta tendència. Així ho mostra una investigació liderada per la pròpia Lidia Farré, els primers resultats de la qual es van donar a conèixer a la sèrie de ‘Discussion Paper Series’ de l’IZA Institute of Labor Economics alemany.
A més de Farré, són coautors de la investigació Christina Felfe, de la Universitat de Constança (Alemanya); Libertat González, de la Universitat Pompeu Fabra, i Patrick Schneider, de la Universitat de Würzburg (Alemanya).
La investigació analitza els efectes dels permisos de paternitat, que a Espanya es van iniciar l’any 2007 i des de llavors han anat incorporant millores. En concret, analitza els efectes dels permisos de paternitat a partir d’entrevistes realitzades l’any 2020 a dos grans grups d’adolescents: el primer, els nascuts unes setmanes abans de l’aprovació de la mesura el 2007 i el segon grup, nascuts unes setmanes després.
El treball, que segueix l’enfocament “difference-in-differences” (mètode estadístic habitual en avaluació de polítiques), revela que els nens els progenitors dels quals van gaudir dels dos permisos, maternitat i paternitat, mostren actituds més igualitàries de gènere i perceben normes socials menys estereotipades.
A l’estudi, “demostrem que les polítiques públiques dissenyades per promoure la igualtat a la llar poden aplanar el camí cap a la convergència de gènere modelant les normes de gènere en la següent generació”. Els investigadors continuen amb la investigació i les entrevistes als joves per esbrinar si aquesta actitud més igualitària se segueix mantenint al llarg dels anys.
Lidia Farré és economista de gènere, un camp d’aparició recent que ha tingut reconeixement social en fets com la concessió del Nobel d’Economia del 2023 a la investigadora, Claudia Goldin, per la seva recerca sobre la bretxa de gènere laboral.
Farré impartirà la conferència “Per què persisteixen les bretxes de gènere” a la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya el proper dilluns, 20 de gener de 2025, a les 18:00 h. La xerrada es podrà seguir presencialment (Carrer Hospital, 64. Barcelona) o virtualment en directe a través de youtube.
Treball de referència:
Lídia Farré, Christina Felfe, Libertad González, Patrick Schneider. Changing Gender Norms across Generations: Evidence from a Paternity Leave Reform, IZA DP No. 16341. https://www.iza.org/publications/dp/16341/changing-gender-norms-across-generations-evidence-from-a-paternity-leave-reform
Lidia Farré (IAE-CSIC) en una imatge recent. A dalt, dues investigadores del CSIC treballant al laboratori (imatge d’arxiu, Cultura Científica /CSIC)