Format per una trentena de membres, està coordinat des del CSIC per l’investigador del Grup d’Ecologia de Macròfits Aquàtics del CEAB-CSIC Miguel Ángel Mateo. Entre els seus objectius hi ha la preservació de aiguamolls, manglars i praderies marines, que enterren importants quantitats de diòxid de carboni als seus sediments i les retenen durant milers d’anys.
Una trentena d’investigadors de disciplines com la biologia, l’ecologia, l’economia, les ciències socials o l’administració pública han constituït el Grup Espanyol d’Experts en Ecosistemes de Carboni Blau, del qual és cocoordinador l’integrant del Grup d’Ecologia de Macròfits Aquàtics del Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC Miguel Ángel Mateo.
Des de diferents àmbits, tots ells són especialistes en el paper de la vegetació litoral (marismes, manglars i praderies marines) com a embornal de diòxid de carboni i de la seva acumulació en forma de grans dipòsits de carboni al llarg de mil·lennis, així com dels efectes que el canvi ambiental, tant natural com derivat de les activitats humanes, té sobre la salut d’aquests ecosistemes d’alt valor mediambiental, anomenats ecosistemes de carboni blau.
El grup està integrat per especialistes de centres de recerca i universitats de totes les comunitats autònomes obertes al mar, i entre els seus objectius hi ha fomentar sinergies entre experts en els ecosistemes de carboni blau en qualsevol dels seus àmbits (ciència bàsica, normativa, divulgació), així com servir de referència per a tots els sectors interessats a comptar amb informació rigorosa (sector públic, sector empresarial, entitats ciutadanes, mitjans de comunicació…) sobre aquest tema.
També està entre les seves finalitats difondre projectes de recerca, publicacions científiques, propostes d’actuacions i altres fites relacionades amb la ciència del carboni blau; promoure la coordinació amb iniciatives similars existents en l’àmbit europeu i en l’internacional, i impulsar la preservació de aiguamolls i praderies marines tant pel seu paper com embornals de carboni com pel seu gran valor ecosistèmic.
La informació derivada del treball dels experts, així com recursos divulgatius i altres dades d’interès sobre els ecosistemes de carboni blau es poden consultar a: https://g3eca.com.
Què són els ecosistemes de carboni blau?
Part del diòxid de carboni (CO2) de l’atmosfera és absorbit pels boscos i per l’oceà. L’atrapen i el retenen. A les zones costaneres hi ha tres tipus d’ecosistemes que fan aquesta funció: les praderies marines, les maresmes i els manglars. El carboni que emmagatzema aquesta vegetació aquàtica se’l coneix com a carboni blau, de la mateixa manera que s’anomena carboni verd que capturen les plantes terrestres.
Tot i la limitada extensió dels ecosistemes de carboni blau (ECA) -cobreixen menys del 2% del sòl marí- enterren importants quantitats de carboni als seus sediments i les retenen durant milers d’anys. A diferència de molts ecosistemes terrestres, on la matèria es descompon més ràpid, als ECA, el CO2 s’emmagatzema amb gran eficiència, convertint-los en valuosos embornals de carboni de la biosfera.
Tot i la seva reduïda extensió, capturen entre 0,3 i 0,8 gigatones (Gt) de CO2 equivalent cada any i s’estima que tenen acumulats entre 10 i 25 Gt. Per posar aquests valors en context, només cal assenyalar que les emissions d’origen humà de CO2 anuals són de 38 Gt, per la qual cosa els ACA retiren entre el 0,8% i el 2% del CO2 que emetem cada any.
Un dels dos coordinadors del G3ECA, l’investigador del Grup d’Ecologia de Macròfits Aquàtics del CEAB-CSIC Miguel Ángel Mateo, destaca que el ritme de desaparició de praderies marines i aiguamolls mediterrànies “és alarmant, estimant-se actualment entre l’1 i el 5% anual. Amb la seva pèrdua, no només perdem la funció d’enterrament de carboni, sinó moltes altres funcions com la protecció de l’erosió costanera, la filtració de contaminants de l’aigua, o la de base de xarxes tròfiques marines”.
Tot i la seva gran rellevància, aquests ecosistemes es troben entre els més amenaçats del planeta a causa de l’acció de l’ésser humà. El desenvolupament urbanístic, la pesca d’arrossegament, el fondeig incontrolat d’embarcacions o la contaminació química són algunes d’aquestes amenaces.
L’expert afegeix: “L’estoc de carboni emmagatzemat durant segles o mil·lennis per aquests ecosistemes és equivalent a un any sencer d’emissions antropogèniques, per la qual cosa és fàcil entendre la necessitat de protegir els ecosistemes de carboni blau per evitar que aquest estoc es remineralitzi alliberant tot el CO2 retingut novament a l’atmosfera”.
Els científics calculen que cada any, al planeta, s’alliberen uns 300 milions de tones de diòxid de carboni fruit de la destrucció o deteriorament dels ecosistemes de carboni blau.
L’altre coordinador del Grup, Fernando Brun, responsable de la Unitat de Carboni Blau de la Universitat de Cadis (UCA), relata que a més de retenir importants quantitats de carboni, “els aiguamolls, manglars i praderies marines són també ecosistemes clau per a l’estabilitat física i ecològica de les nostres costes, creant hàbitat i, per tant, augmentant en un ordre de magnitud la biodiversitat en relació amb zones desproveïdes de vegetació. Així mateix, els ecosistemes de carboni blau proporcionen sorres blanques i aigües transparents i salubres, aspectes clau per a l’èxit del sector turístic.”
L’objectiu últim del grup és proporcionar les bases científiques, tècniques, socials i econòmiques per protegir i restaurar aquests hàbitats i tots els beneficis que proporcionen. Aspira a ser un grup de referència nacional al qual pugui acudir qualsevol sector de la societat a la recerca de coneixement, formació, estratègies de sensibilització, plans de conservació i restauració, o projectes de compensació de carboni als mercats voluntaris.
Les institucions participants al grup són, a més del CEAB-CSIC i la UCA, la Universitat de Vigo, l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats de les Illes Balears (CSIC), l’Institut d’Hidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria, el Grup de Ecologia d’Angiospermes Marines de Múrcia (IEO-CSIC), la Universitat d’Alacant, el Centre de Recerca Marina i Alimentària del País Basc (AZTI), la Universitat de Las Palmas de Gran Canària, l’empresa experta en mercats de carboni Global Factor del País Basc, l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), l’empresa experta en certificació i verificació Verico SCE, l’Oficina Andalusa de Canvi Climàtic, l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’empresa experta en projectes de compensació de carboni Allcot AG (Madrid-Suïssa).
Comunicació CEAB-CSIC / CSIC Comunicación
Un investigador del CEAB-CSIC treballant en una praderia de posidònia. Imatge: CEAB-CSIC.