Els pèptids que inhibeixen l’agregació de les LDL podrien ser una alternativa contra el càncer de pàncrees

Un equip de l’IIBB-CSIC, de l’IIB Sant Pau, de l’IMIM i del CIBERCV demostra que l’acumulació i l’agregació de LDL a la matriu extracel·lular augmenta la disponibilitat de colesterol per a les cèl·lules cancerígenes que contribueix al seu creixement
L’estudi, publicat a la revista Cancers, apunta als pèptids que inhibeixen l’agregació de LDL com una estratègia prometedora per limitar la proliferació de cèl·lules tumorals.

L’acumulació de lipoproteïnes de baixa densitat (LDL) a la matriu extracel·lular juga un paper crucial per proporcionar una font de colesterol que contribueix al creixement i proliferació de les cèl·lules tumorals a l’adenocarcinoma ductal pancreàtic (PDAC), el tipus més comú de càncer de pàncrees. Així ho demostra una investigació desenvolupada per un equip de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC), de l’Institut de Recerca Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) i de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), tots vinculats a l’àrea de Malalties Cardiovasculars del CIBER (CIBERCV), que ha publicat la revista Cancers. Aquest nou treball apunta als pèptids que inhibeixen l’agregació de LDL com una estratègia terapèutica prometedora per limitar la proliferació de cèl·lules tumorals.

L’adenocarcinoma ductal pancreàtic (PDAC) és un dels desafiaments més grans en el camp de l’oncologia, amb una supervivència a cinc anys que no supera el 9%, sent la tercera causa de mort relacionada amb el càncer als països desenvolupats. Tot i que s’han fet molts avenços en el coneixement de la biologia del PDAC, els grans desafiaments per canviar el seu pronòstic passen per avenços en el diagnòstic primerenc i en la millora de les teràpies disponibles.

La dislipèmia, factor de risc

Un dels factors de risc per a aquest tipus de càncer de pàncrees és la dislipidèmia, que implica, entre altres trastorns dels lípids, que les persones que la pateixen presentin un alt nivell de lipoproteïnes de baixa densitat (LDL) petites i denses. Aquestes LDL tenen una alta probabilitat de quedar atrapades i modificades (agregades) a la matriu extracel·lular, convertint-se en una font de colesterol per a les cèl·lules tumorals. “La nostra hipòtesi és que les LDL agregades proporcionen una font relativament inesgotable de colesterol per a les cèl·lules PDAC i són un factor que contribueix al seu creixement i proliferació”, explica Vicenta Llorente, investigadora del CSIC, d’IIB Sant Pau i CIBERCV, i una de coordinadores d’aquest estudi.

En aquest nou treball, es van centrar, en primer terme, en els mecanismes que intervenen en l’efecte de les LDL agregades sobre la relació intracel·lular de colesterol esterificat/colesterol lliure (CE/CL) i el creixement de les cèl·lules tumorals pancreàtiques. I, en segon lloc, es va plantejar l’eficàcia dels pèptids dissenyats per inhibir l’agregació de LDL en aquests processos com a potencial estratègia terapèutica antitumoral. “L’agregació de LDL es pot inhibir eficaçment mitjançant pèptids basats en la proteïna relacionada amb el receptor de lipoproteïnes de baixa densitat (LRP1)”, detalla la investigadora.

Per avaluar aquests dos aspectes, van exposar línies cel·lulars de càncer de pàncrees humà a LDL natives (nLDL) o LDL agregades (AgLDL), en absència o presència de pèptids basats en LRP1. “Els nostres resultats confirmen que, efectivament, les LDL agregades regulen a l’alça la relació CE/CL intracel·lular, i que aquesta acumulació de colesterol intracel·lular induïda per la captació d’AgLDLs juga un paper crucial en el creixement i la proliferació de les cèl·lules tumorals pancreàtiques” , explica la Dra. Llorente. Així mateix, van poder observar que aquests efectes reguladors a l’alça van ser bloquejats per pèptids contra l’agregació de LDL, de manera que “aquests pèptids exhibeixen efectes antitumorals potencials”.

En vista d’aquestes dades, “proposem que els pèptids d’agregació anti-LDL mereixen una investigació més gran com a estratègies antitumorals en aquest tipus de càncer”. “En aquest sentit, un avantatge afegit d’aquests pèptids seria que podrien contribuir a limitar la proliferació de les cèl·lules canceroses en etapes molt primerenques de la malaltia, una cosa crucial per controlar el creixement tumoral”, conclouen els investigadors.