Investigadors de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB, CSIC – CMCNB), han coliderat una revisió sobre el conjunt d’evidències que indiquen que les plantes han estat pol·linitzades per insectes des de fa més temps del que es creia, i han il·lustrat el canvi de grups de pol·linitzadors al llarg del temps gràcies al coneixement que aporta l’estudi dels fòssils.
De totes les espècies actualment conegudes d’éssers vius, les plantes amb flor (angiospermes) i els insectes sumen gairebé el 75%, il·lustrant un gran èxit evolutiu de tots dos grups. Això ha portat a la hipòtesi freqüent que aquests dos grups van evolucionar i que la pol·linització va sorgir amb l’aparició de les flors fa uns 130 milions d’anys. No obstant, indicis del registre fòssil assenyalen que, fa més de 250 milions d’anys, els insectes ja pol·linitzaven plantes gimnospermes (plantes sense flor).
Ara, un article de revisió coliderat per David Peris, investigador del CSIC a l’Institut Botànic de Barcelona, centre mixt del CSIC i el CMCNB, i Ricardo Pérez-de la Fuente, del Museu d’història Natural de la Universitat d’Oxford, afirma que, a partir de les evidències existents, es pot concloure que les plantes han estat pol·linitzades per insectes des de fa més temps del que es creia fins ara. El treball, publicat a Biological Reviews, compta amb la participació de 12 institucions més, d’entre les quals hi ha l’Institut Geològic i Miner d’Espanya del CSIC; la Universitat de Barcelona; l’IRBI; el Centre Basc per al Canvi Climàtic (BC3), i els Royal Botanic Gardens de Kew (Regne Unit).
Els fòssils, clau per estudiar la història de la pol·linització
L’estudi d’insectes fòssils conservats en ambre (resina fossilitzada) ha proporcionat als científics un material clau. S’han pogut estudiar estructures corporals especialitzades similars a les que presenten avui dia els pol·linitzadors moderns, però també s’ha pogut identificar pol·len adherit als cossos d’aquests insectes fòssils. La conclusió de l’anàlisi és que els insectes pol·linitzadors ja existien abans de l’evolució de les plantes amb flor.
Gràcies a aquests fòssils, els científics han pogut reconstruir com ha anat evolucionant la història de la pol·linització. Tots els grups d’insectes pol·linitzadors que coneixem avui dia, i també tots els grups d’insectes pol·linitzadors identificats entre els grups extints, van evolucionar molt abans de l’aparició de les plantes amb flor. Aquells grups d’insectes que participaven en la pol·linització de les plantes inicialment, fa centenars de milions d’anys, quan les abelles o les papallones encara no existien, eren diferents dels actuals.
Transformació de les xarxes de pol·linització
Tot i la incertesa sobre el seu origen exacte, quan les plantes amb flor van evolucionar, se’n van aprofitar de la xarxa preexistent de pol·linitzadors de les plantes gimnospermes, de fulla perenne i sense flors, que ja feia milions d’anys que funcionava. La diversificació del nou grup de plantes amb flor va transformar les dinàmiques de pol·linització, afavorint certs grups d’insectes pol·linitzadors. Mentrestant, altres insectes que havien exercit aquesta funció fins aleshores no van aconseguir adaptar-se a les noves condicions ecològiques i van acabar deixant lloc per a noves interaccions.
Aquesta especialització de nous llinatges, que inclouria molts dels grups de pol·linitzadors actuals, va transformar els ecosistemes terrestres durant el Cretaci (fa entre 145 milions i 66 milions d’anys), generant més complexitat en les relacions entre plantes i insectes. Les comunitats de pol·linitzadors actuals només representen l’últim esglaó evolutiu d’una relació molt complexa que ha existit al llarg de centenars de milions d’anys en evolució constant.
“El registre fòssil ens ajuda a veure com ha evolucionat la pol·linització al llarg del temps, cosa que alhora pot oferir informació sobre com podrien respondre els ecosistemes actuals a pressions ambientals com el canvi climàtic i la pèrdua d’hàbitat”, explica David Peris, investigador del CSIC a l’Institut Botànic de Barcelona.
En el futur, és esperable que el descobriment de nous fòssils inèdits i l’ús de tècniques d’anàlisi evolutiva cada cop més precises aportin evidències per entendre millor la història evolutiva de la pol·linització. “Si entenem com va evolucionar la pol·linització i es va adaptar als canvis ambientals passats, podrem predir millor com podria canviar en el futur”, conclouen els autors.
Article de referència:
Peris, D., Ollerton, J., Sauquet, H., Hidalgo, O., Peñalver, E., Magrach, A., Álvarez-Parra, S., Peña-Kairath, C., Condamine, F.L., Delclòs, X. and Pérez-de la Fuente, R. (2025), Evolutionary implications of a deep-time perspective on insect pollination. Biol Rev. https://doi.org/10.1111/brv.70008
Oxythyrea funesta (escarabat del sudari) a sobre d’una flor de Anacyclus clavatus (Asteraceae). Crédit imatge: Oriane Hidalgo.