Josep Lloret, biòleg marí i investigador científic del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar (ICM), abordarà aquest controvertit tema en el cicle de conferències “Dilluns de Ciència”.

Pot l’eòlica marina ser compatible amb les àrees marines protegides i el benestar de les comunitats costaneres locals? És possible desenvolupar-la sense afectar significativament la diversitat marina? Aquestes i altres preguntes intentarà respondre Josep Lloret, biòleg marí i investigador científic del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar (ICM), el proper dilluns a las 18:00 h a la Residència d’Investigadors (carrer  hospital, 64. Barcelona, o bé online via youtube).

Lloret participa actualment en dos grans projectes que intenten donar resposta a aquest repte. D’una banda, NID4OCEAN, projecte europeu que estudia dissenys respectuosos amb la natura per conciliar les renovables amb la protecció dels oceans. I BIOPAIS, finançat per la  Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO), que avalua els potencials impactes ecològics i socials dels parcs eòlics marins en zones d’elevada biodiversitat i alt valor paisatgístic a la Mediterrània. Un dels resultats recents d’aquest segon projecte va ser l’estimació que fins a 135 espècies vulnerables (entre elles, aus marines, taurons o rajades) tenen més risc de patir els impactes d’aquesta tecnologia en el Mediterrani.

La Mediterrània té una plataforma continental estreta i una batimetria abrupta, el que implica que es disposa de poc marge per instal·lar els aerogeneradors. Encara que la plataforma és petita, en ella hi ha una proporció d’espècies i hàbitats amenaçats molt més gran que en les mars del nord d’Europa. Tot plegat, limita en gran mesura el potencial de l’energia eòlica marina en la Mediterrània, en comparació amb el Bàltic i el Mar del Nord, on s’hi han instal·lat parcs eòlics.

Els científics treballen un paquet de recomanacions

Els científics estan elaborant actualment una sèrie de recomanacions que serveixin a les administracions en el moment de prendre decisions. No obstant això, ja van avançar algunes, com la recomanació bàsica d’excloure i allunyar l’eòlica marina de les àrees marines protegides, i la necessitat d’equilibrar la balança entre l’eòlica marina, per donar resposta a la crisi climàtica, i la preservació de la biodiversitat marina.

“No tota l’eòlica marina és economia blava”, adverteix Lloret. “Els impactes ecològics poden ser importants i han de ser analitzats localment abans d’aprovar un projecte o zona per a l’eòlica marina”.

I és que una mateixa “talla” no serveix per a tots els casos. “És imperatiu excloure els parcs eòlics comercials i experimentals de dins i al voltant d’àrees marines protegides, no només d’espais protegits Natura 2000 sinó també d’altres àrees protegides”. Sí que es podrien posar, contrasta, “a llocs degradats, com per exemple les zones ja industrialitzades. Cal valorar el context local, considerar les característiques ecològiques i socioecològiques de cada lloc”, conclou Lloret.

El projecte Biopais està finançat per la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea-NextGenerationEU.

 

Aerogenerador marino flotante DEMOSath, en España. Foto: D Sullivan 2 / Wikipedia.

Aerogenerador marí flotant DEMOSath, a Espanya. Foto: D Sullivan 2 / Wikipedia.