Un estudi a Science amb observacions de satèl·lit revela que només el 2019 i 2020 va cremar gairebé la mateixa superfície que en les quatre dècades anteriors. El 2020, van cremar 3 milions d’hectàrees, una superfície equivalent a Bèlgica, i la temperatura mitjana d’estiu va ser 2,65 graus superior a la mitjana des del 1980. Les temperatures a l’Àrtic superen un llindar que comporta un creixement exponencial dels incendis i les emissions de gasos amb efecte hivernacle. El treball assenyala que l’Àrtic ja experimenta un canvi en els règims d’incendis a causa de l’escalfament climàtic.
Els anys 2019 i 2020 es va registrar un nombre inusual d’incendis a l’Àrtic. Això va disparar les alarmes de la comunitat científica, ja que a l’Àrtic hi ha grans extensions de torberes de permafrost, una capa de subsol permanentment congelada que acumula gran quantitat de carboni. Els incendis deterioren el permafrost i contribueixen a l’emissió del carboni en forma de gasos amb efecte hivernacle.
La incògnita fins ara era si aquest increment d’incendis del 2019-2020 era puntual o si es tracta d’una tendència que continuarà augmentant a causa de l’escalfament de l’Àrtic.
Ara, un treball liderat per Adrià Descals i Josep Peñuelas, tots dos investigadors del CSIC i del CREAF, i publicat a Science, demostra que efectivament l’increment de temperatures ha fet augmentar exponencialment els incendis a l’Àrtic. A l’estudi també hi participen David Gaveau, expert en incendis a TheTreeMap, així com investigadors del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CSIC-Universitat de València), de la Universitat de Wageningen (Països Baixos), la Universitat de Kyoto, i del Center for International Forestry Research (CIFOR) d’Indonèsia.
“Només el 2020”, detalla Adrià Descals, primer autor del treball, “es van detectar a l’Àrtic siberià 423 incendis, que van cremar uns 3 milions d’hectàrees (extensió equivalent gairebé a la de tota Bèlgica), cosa que va provocar l’emissió de 256 milions de tones de CO2 equivalent”, que és semblant a tot el CO2 emès a Espanya durant un any. L’investigador afegeix que “amb el futur escalfament, aquests grans incendis seran recurrents a finals de segle i tindran diferents implicacions tant per a l’Àrtic com per al clima global”.
Quatre dècades d’observacions per satèl·lit analitzades
Els autors han quantificat, a partir d’observacions de satèl·lit des del 1982 fins al 2020, la superfície cremada a Sibèria per sobre del cercle polar Àrtic, una regió que cobreix 286 milions d’hectàrees. “Si bé les observacions indicaven que la temporada d´incendis del 2020 va ser excepcional, fins ara no s´havia fet una avaluació quantitativa precisa en aquesta regió remota”, comenta el coautor David Gaveau.
En aquest treball, els científics demostren que els factors de risc d’incendi associats a la temperatura s’han incrementat les darreres dècades i que hi ha una relació exponencial entre l’extensió cremada anualment i aquests factors. “Les temperatures estan assolint un llindar crític en què petits augments per sobre de la mitjana d’estiu de 10 °C poden augmentar exponencialment la superfície cremada i les emissions associades”, explica Josep Peñuelas.
L’estiu del 2020 va ser el més càlid en quatre dècades i la gran superfície cremada entre el 2019 i el 2020 no té precedents, expliquin els autors. Entre el 2019 i el 2020, van cremar uns 4,7 milions d’hectàrees, cosa que va suposar unes emissions totals de 412,7 milions de tons de CO2 equivalent.
“El 2020, es van detectar incendis per sobre del paral·lel 72 nord, a més de 600 km al nord del cercle polar Àrtic, a zones on els incendis són inusuals i on la neu hivernal encara era visible durant l’inici dels incendis “, explica Adrià Descals. “Molts incendis es van detectar amb només escassos dies de diferència, per això hipotetitzem que l’increment en tempestes seques i llamps són la causa principal dels incendis, encara que es requereixen més investigacions per demostrar en quin grau les activitats humanes en aquesta regió remota poden influir en aquests incendis.”
Increment de la temperatura de l’aire i risc d’incendis
Alguns dels factors que poden exacerbar el risc d’incendis s’han incrementat significativament, i tots aquests factors estan relacionats amb l’augment de les temperatures. Factors com les condicions atmosfèriques més seques, uns estius més llargs, i una major quantitat de vegetació han mostrat una tendència constant en les darreres quatre dècades, indiquen els autors.
Els autors assenyalen que “la temperatura mitjana d’estiu del 2020 –que va ser 11,35 graus– serà molt comuna a partir de la segona meitat de segle si l’escalfament de l’Àrtic segueix al mateix ritme”. Com alerta el primer autor Adrià Descals, “aquestes anomalies en la temperatura incrementen els factors de risc d’incendi, per la qual cosa les condicions que van propiciar els incendis de 2019 i 2020 seran recurrents a l’Àrtic a finals de segle”.
Un model explicatiu de com s’encadenen els factors
El 2019 i el 2020, les taxes d’incendis a l’Àrtic siberià van superar les de les darreres quatre dècades. Només el 2020, hi va haver set vegades més incendis que la mitjana des del 1982 i van danyar una superfície de torberes sense precedents. Josep Peñuelas explica que “la concatenació d´aquests factors ha generat aquest augment en la taxa d´incendis”.
“Les temperatures més altes expliquen el desglaç més primerenc, cosa que permet un major creixement de la vegetació i augmenta la disponibilitat de combustible”.
“Que hi hagi més vegetació i més primerenca, disminueix la disponibilitat d’aigua a terra, i les plantes pateixen un estrès hídric més gran” comenta Aleixandre Verger, investigador del CSIC i del CREAF.
Alhora, “les onades de calor extremes, com el 2020 a l’Àrtic siberià, augmenten la vulnerabilitat a la sequera, ja que poden dessecar les plantes i reduir la humitat de la torba, i per tant augmentar la intensitat dels incendis i les emissions de carboni”.
D’altra banda, les onades de calor i, sobretot, l’augment de la temperatura superficial, pot augmentar les tempestes convectives i els llampecs que, encara que són fenòmens fins ara poc freqüents a l’Àrtic, “s’espera augmentaran a mesura que el clima s’escalfa”, comenten els científics.
“L’escalfament climàtic té, per tant, un doble efecte sobre el risc d’incendis: augmenta la susceptibilitat de la vegetació i les torberes al foc i, d’altra banda, augmenta el nombre d’ignicions provocades per tempestes elèctriques”, explica Adrià Descals .
El nostre estudi suggereix que l’Àrtic ja experimenta un canvi en els règims d’incendis causat per l’escalfament climàtic. “Les àrees cremades el 2019 i el 2020 podrien ser esdeveniments excepcionals, però la tendència recent de la temperatura i els escenaris projectats indiquen que, a finals de segle, grans incendis com el 2019 i el 2020 seran freqüents si les temperatures segueixen augmentant al ritme actual” , conclouen Adrià Descals i Josep Peñuelas.
Referència:
Descals, A., Gaveau, D., Verger, A., Sheil, D., Naito, D., Peñuelas, J., 2022. Unprecedented fire activity above the Arctic Circle linked to rising temperatures, Science.
Mercè Fernández, CSIC Comunicación Cataluña /CSIC Comunicación
Incendi a l’Àrtic amb un front de 30 quilòmetres d’amplada. L’incendi es va detectar el 6 d’agost del 2020 a una latitud de 69.31°N. Imatge Sentinel-2 en color infrarojos. Foto satèl·lit processada per Adrià Descals i adquirida per l’Agència Espacial Europea.