Un estudi de l’IDAEA-CSIC i la Universitat de Barcelona mostra per primera vegada additius químics associats al plàstic acumulats en músculs de tortugues babaues de les costes catalana i balear. Els nivells d’additius químics trobats en les tortugues són més grans que en altres espècies d’animals marins, com dofins i balenes.

Un estudi realitzat per l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) i la Universitat de Barcelona mostra per primera vegada l’acumulació d’additius químics associats al plàstic en els teixits musculars de tortugues marines de la Mediterrània. Tot i que ja es coneixia el potencial impacte físic negatiu de la ingesta de plàstics en aquesta espècie, es desconeixia si la contaminació per plàstics afectava també a nivell químic a través de l’acumulació de contaminants en el seu organisme. Aquesta investigació conclou que les tortugues estan exposades crònicament als additius químics associats al plàstic.

“Aquest estudi demostra que la contaminació per plàstics no només afecta a nivell físic, quan les tortugues queden enredades amb brossa de plàstics o aquesta els bloqueja el tub digestiu, sinó que també pot afectar a nivell químic a través de l’acumulació de contaminants, tot i que no sigui visible”, declara la investigadora que lidera l’estudi, Ethel Eljarrat, de l’IDAEA-CSIC.

L’espècie analitzada, la tortuga babaua (Caretta caretta), viu en tots els oceans i mars del món, inclòs el mar Mediterrani. El mostreig es va realitzar entre 2014 i 2017 a la costa catalana i balear. Es van analitzar 19 compostos químics associats als plàstics que estan considerats com a disruptors endocrins, neurotòxics i possibles cancerígens. Aquests compostos químics són plastificants i retardants de flama organofosforats. El grup de recerca liderat per Eljarrat ja havia observat en estudis previs que aquests compostos es bioacumulen en altres organismes marins.

Aquest últim treball, que es publica a la revista Environmental Pollution, revela la presència de plastificants en les 44 tortugues analitzades, que presenten nivells de concentració que van des dels 6 fins 100 nanograms per gram de múscul. Aquests nivells són similars als trobats amb anterioritat en el cas d’altres contaminants organoclorats clàssics com els bifenils policlorats (PCB) o l’insecticida DDT. Els exemplars de tortugues de la costa balear van mostrar nivells superiors de plastificants, i això pot associar-se a que provenen de la conca algeriana, on hi ha més presència de escombraries de plàstic al mar. “A l’ingerir brossa marina de forma habitual i voluntària, ja que la confonen amb menjar, les tortugues marines són un dels grups d’animals més exposats a la contaminació per additius plàstics, encara que desconeixem l’impacte real d’aquesta exposició”, concreta el professor Luis Cardona, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio) i coautor de l’estudi.

Per identificar les fonts de contaminació, també es van analitzar mostres de la dieta habitual de les tortugues (meduses, calamars i sardines) així com mostres de la brossa marina que les tortugues ingereixen, com ara bosses, taps, bastonets i fragments de plàstics flotants. En totes les mostres es van trobar plastificants organofosforats. I encara que la majoria de compostos es van detectar a tortugues, dieta i escombraries, alguns d’ells només estaven presents en tortugues i en mostres d’escombraries, el que demostra que la ingesta d’escombraries també contribueix a la presència d’aquests contaminants en els teixits musculars de les tortugues.

En comparació amb els estudis realitzats en altres espècies marines, com balenes o dofins, els nivells d’additius químics associats al plàstic són superiors a les tortugues babaues. “D’una banda, els plastificants organofosforats no es biomagnifiquen al llarg de la cadena tròfica. I, d’altra banda, les tortugues estan més exposades a les escombraries plàstiques ja que ingereixen macroplàstics com bosses, que confonen amb meduses, mentre que en les altres espècies és més habitual la ingesta de microplàstics”, conclou Eljarrat.

Article de referència:

Berta Sala, Aleix Balasch, Ethel Eljarrat, Luis Cardona. First study on the pressence of plastic additives in loggerhead sea turtles (Caretta caretta) from the Mediterranean Sea. Environmental Pollution. 283, 117108. DOI: 10.1016/j.envpol.2021.117108

Alejandro Rodríguez / IDAEA-CSIC Comunicació

Instituto de Análisis Económico (IAE)

Una tortuga babaua en el Mediterrani. Autor imatge: Enric Ballestros/CEAB-CSIC