Està liderada per l’ESA, amb participació del CSIC, i està previst que sigui adoptada el 2027 i llançada cap al 2036-37. Obre la porta a l’astrofísica multimissatger, que combina dades de llum, ones gravitacionals i neutrins per explorar fenòmens extrems de l’univers.
Un equip d’investigadors del CSIC presenta el nou observatori de raigs X que promet revolucionar l’observació del cosmos: es tracta de la missió NewAthena, un observatori que utilitzarà l’astrofísica multimissatger i comptarà amb dos instruments avançats: un detector capaç de cartografiar àmplies zones del cel a la recerca de fonts de raigs X i una unitat de camp integral, que oferirà dades clau sobre la composició d’objectes còsmics.
L’observatori, desenvolupat per l’Agència Europea de l’Espai (ESA), compta amb la participació, entre altres centres nacionals i internacionals, de l’Institut de Física de Cantàbria (IFCA, CSIC-Universitat de Cantàbria), i l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC). S’espera que la missió sigui oficialment adoptada el 2027, amb un llançament projectat cap al 2036-2037.
Ara, un estudi publicat a Nature Astronomy i signat, entre d’altres, per dos investigadors espanyols, Francisco Carrera, de l’Institut de Física de Cantàbria (IFCA, CSIC-Universitat de Cantàbria), i Nanda Rea, de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), defineix les línies mestres d’un observatori de raigs X dissenyat per multiplicar la sensibilitat i les capacitats que ofereixen els instruments actuals.
“NewAthena està concebuda per revolucionar l’espectroscòpia i cartografia de raigs X, cosa que permet observacions de fenòmens còsmics amb una precisió sense precedents“, assenyala Francisco Carrera, que subratlla la importància d’aquest projecte “per respondre algunes de les preguntes més fonamentals de l’astrofísica moderna”.
Un salt cap a l’astrofísica multimissatger
La missió NewAthena no només millorarà l’estudi dels raigs X al cosmos, sinó que també obrirà noves portes a l’astrofísica multimissatger, un camp que combina dades de llum, ones gravitacionals i neutrins per explorar fenòmens extrems de l’univers. Segons Nanda Rea, aquesta tecnologia “ens permetrà aprofundir en temes com l’impacte de les estrelles a l’habitabilitat planetària, l’equació que regeix la matèria a les estrelles de neutrons, la producció i distribució de metalls al cosmos, els mecanismes darrere de l’evolució cosmològica dels barions atrapats a les concentracions de matèria fosca o els efectes dels forats negres supermassius en l’evolució galàctica”.
Entre les seves característiques tècniques, NewAthena comptarà amb dos instruments avançats: un detector de gran camp capaç de cartografiar àmplies zones del cel a la recerca de fonts de raigs X, cosa que permetrà estudiar les propietats físiques d’aquestes regions de manera eficient; i una unitat de camp integral, dissenyada per obtenir imatges i espectres de raigs X a cada punt, proporcionant dades clau sobre la composició i l’estat físic d’objectes còsmics.
Un esforç internacional cap al futur
La missió NewAthena es basa en dècades de col·laboració entre agències internacionals com ESA, NASA i JAXA, a més a més del treball científic i tècnic d’institucions de tot el món. Per a Silvia Martínez, gestora de l’Oficina de la Comunitat Athena (ACO), “aquest esforç conjunt promet obrir una nova era a l’observació astronòmica, consolidant NewAthena com un referent clau en la següent generació de missions espacials”.
“Per als joves interessats en ciència espacial, aquesta és una oportunitat per contribuir a un projecte que redefinirà la nostra entesa de l’univers”, conclou Carrera.
Més informació
Cruise, M., Guainazzi, M., Aird, J. et al. The NewAthena mission concept in the context of the next decade of X-ray astronomy. Nat Astron (2024). https://doi.org/10.1038/s41550-024-02416-3
IFCA-CSIC-UC/ICE-CSIC Comunicació
NewAthena, el gran observatori de raigs X de nova generació. Crèdits: Athena Community Office-ACO