Quan un ecosistema es veu alterat, sovint és difícil determinar quines espècies hi falten si no es coneix el seu estat original. La vegetació que observem pot estar mancada d’un gran nombre d’espècies que hi podrien viure, especialment en àrees fortament impactades per l’acció humana. Però com es pot mesurar aquesta pèrdua de biodiversitat?
El concepte dark diversity, que es pot traduir com a diversitat fosca o absent, fa referència a les espècies que, tot i que podrien viure en un determinat lloc, no hi són presents. Es tracta una nova manera de mesurar l’impacte de l’activitat humana, i l’estudi més complet sobre aquest fenomen s’acaba de publicar en la prestigiosa revista Nature. El treball ha comptat amb la participació de més de 200 científics, entre ells l’investigador Pep Serra de l’Institut Botànic de Barcelona, centre mixt del CSIC i el MCNB.
L’estudi ha analitzat la vegetació de 5.500 llocs de 119 regions del món, posant en evidència un impacte de l’activitat humana que fins ara passava desapercebut amb els mètodes tradicionals.
Els resultats mostren que, en regions amb un baix impacte humà, els ecosistemes conserven més d’un terç de les seves espècies vegetals potencials, mentre que la resta d’espècies romanen absents per raons naturals, com la competició entre elles o una dispersió limitada.
En canvi, en zones molt alterades per l’activitat humana, només hi sobreviu una de cada cinc espècies potencials. Aquesta troballa demostra que els mètodes convencionals per mesurar la biodiversitat, basats en el simple recompte d’espècies, poden passar per alt una part important de la pèrdua de biodiversitat, que no arriben a detectar-la a causa de la variació natural de la biodiversitat entre regions i ecosistemes.
Les dades obtingudes són fruit del treball realitzat a nivell internacional, coordinat per la Universitat de Tartu a través de la xarxa DarkDivNet. Es tracta d’una xarxa col·laborativa que va començar el 2018 per Meelis Pärtel, professor de Botànica en aquesta universitat i l’autor principal de la investigació publicada.
Entre les institucions participants, el Consell Superior d’Investigaciones Científiques (CSIC), organisme adscrit al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MICIU), es troba representat a través de diversos instituts: Centre de Recerques sobre Desertificació (CIDE, CSIC-UV-GVA), l’Estació Experimental de Zones Àrides (EEZA-CSIC), l’Estació Experimental del Zaidín (EEZ-CSIC) i l’Institut Botànic de Barcelona (IBB, CSIC-MCNB).
«Havíem presentat la teoria de la diversitat absent i desenvolupat mètodes per a estudiar-la; però necessitàvem un mostreig consistent en moltes regions, la qual cosa semblava una missió impossible. Afortunadament, molts col·laboradors de diferents continents es van unir a nosaltres», explica Pärtel.
Més de 5000 llocs en un centenar de regions
Amb la participació de més de 200 investigadors i investigadores, l’estudi va analitzar plantes de més de 5.000 llocs en més d’un centenar de regions de tot el món. En cada lloc, van registrar totes les espècies vegetals i van identificar la diversitat absent, és a dir, les espècies autòctones que podrien viure allí, però que no hi eren. Això els hi va permetre conèixer el potencial vegetal que podria existir en cada lloc i mesurar quanta estava realment present. Aquest nou enfocament per mesurar la biodiversitat, que analitza la pertorbació humana a través de l’Índex de Petjada Humana va revelar l’impacte ocult de les activitats antropogèniques en la vegetació natural.
L’Índex de Petjada Humana inclou, entre altres factors, la densitat de població; els canvis en l’ús del sòl, com el desenvolupament urbà i l’agricultura; i les infraestructures de carreteres i ferrocarrils. La recerca revela que la influència humana no només afecta la biodiversitat local, sinó que el seu impacte es pot estendre fins a centenars de quilòmetres de distància..
“Aquests resultats són alarmants, ja que evidencien que l’activitat humana té un efecte molt més ampli del que es pensava, afectant fins i tot les àrees protegides. La contaminació, la tala d’arbres, l’acumulació de residus, el trànsit de persones i els incendis provocats poden impedir la regeneració de les espècies vegetals en els seus hàbitats”, explica Meelis Pärtel. “També hem comprovat que la influència negativa de l’ésser humà és menys pronunciada quan almenys un terç de la regió circumdant es manté intacta, un fet que reforça la importància d’objectius com la protecció del 30% de la superfície terrestre.”
Des de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB, CSIC-MCNB), l’investigador Pep Serra ha col·laborat mostrejant dades al Parc Nacional de Forêts, creat l’any 2019, al nord-est de França. “Hem analitzat més de 20 parcel·les d’aquest parc nacional recentment creat, comparant àrees amb antecedents de silvicultura amb zones circumdants, i hem observat clarament la persistència dels efectes antròpics. Lo interessant d’aquest estudi és que ens permet realment veure l’efecte humà a nivell de diferents biomes, no només per a conèixer les causes, si no per explorar vies de solució. Per això, la idea és continuar contribuint i compartint dades per descobrir més sobre els efectes tridimensionals de l’activitat humana sobre la biodiversitat”.
A la Comunitat Valenciana, les dades es van recopilar gràcies a l’aportació del Centre de Recerques sobre Desertificació (CIDE). “Els nostres resultats, basats en mostres recopilades en uns 40 punts de mostreig de la Comunitat Valenciana, exemplifiquen els efectes descrits en l’article. Es tracta d’una regió amb una petjada humana significativa, tot i que que els punts de mostreig es troben dins del Parc natural de la Serra de la Calderona, entre les províncies de Castelló i València”, explica Francesco de Bello, investigador del CSIC al CIDE.
A Andalusia, les dades han estat recollides per equips del CSIC i la Universitat de Jaén (UJA). Els investigadors Rubén Tarifa (EEZA), Ana B. Robles (EEZ) i Ana González-Robles (UJA), expliquen que, a la regió d’Almeria, “hem mostrejat azufaifares, palmitares i espartars del Parc Natural de Cabo de Gata, tant en àrees conservades com en altres més degradades per l’ús agrícola i ramader. Aquest estudi posa en relleu l’alta biodiversitat d’aquests hàbitats i la fragilitat d’algunes de les seves espècies que contribueixen a la diversitat fosca, com ara Ziziphus lotus, Teucrium charidemi o Dianthus charidemi, joies botàniques del Parc la conservació que cal preservar”.
Article de referència:
Pärtel, M., R. Tamme, C. P. Carmona, K. Riibak, M. Moora, and M. Zobel (2025). Global impoverishment of natural vegetation revealed by dark diversity. Nature. DOI: 10.1038/s41586-025-08814-5
Un dels llocs estudiats en el treball, el Parc natural de la Serra Calderona, vist des de castell de Sagunt. Imatge cortesia de Rafa Esteve /Wikimedia.