Un treball de l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC analitza el perfil de 761 grans descobriments científics, incloent-hi tots els 533 guardonats amb el Nobel, des de l’any 1600 fins a l’actualitat. Els guanyadors del premi Nobel: cada cop més interdisciplinaris, tenen més edat, provenen en gran part d’universitats d’elit i encara hi ha encara una predominança masculina.
Quines característiques hi ha darrere dels descobriments científics? Hi ha factors més favorables que altres? És el que intenta respondre una investigació d’Alexander Krauss, de l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC (IAE-CSIC) i de la London School of Economics (UK). L’article, publicat a Humanities and Social Sciences Communications, del grup Nature, analitza el perfil de 761 grans descobriments científics des de l’any 1600 fins a la nostra època, dels quals 533 són tots els descobriments guardonats amb els premis Nobel (atorgats des del 1901).
L´autor compara factors com l´edat, la formació, el lloc de procedència i el gènere dels investigadors. El que emergeix és la imatge general d’uns científics amb més formació i més interdisciplinària, que arriben als descobriments a una edat més avançada que en el passat, i una ciència cada cop més complexa i més elitista. També, una ciència que continua essent esbiaixada cap als homes, encara que s’observa una tendència canviant des de l’any 2000.
Els resultats suggereixen que es podrien fer més descobriments si les agències científiques i les institucions de recerca oferissin més incentius per tal que els investigadors treballin per contrarestar la tendència comuna de l’especialització “estreta” i, al seu lloc, fomentin la investigació interdisciplinària que combini mètodes nous en diversos camps.
Més formació i més interdisciplinària
Segons resultats d’aquest treball, el 88% dels descobriments importants des de l’any 1600 van ser realitzats per investigadors amb un doctorat al moment del descobriment; una proporció que augmenta al 96% per a tots els descobriments de premis Nobel. Únicament 10 (el 2%) dels descobriments premiats amb el Nobel van ser realitzats per investigadors que tenien només una llicenciatura. Entre ells hi ha Leo Esaki, Ivar Giaever i Brian Josephson, que van guanyar el Nobel de Física el 1973 pel seu treball en semiconductors de túnel, superconductors i supercorrent. Tot i això, tots els descobriments des del 2000 han estat realitzats per professors amb un doctorat.
El 54% de tots els descobriments premiats amb el Nobel (i el 42% dels no premiats) van ser realitzats per científics que havien completat dos o més graus en diferents camps acadèmics, cosa que apunta a una major interdisciplinarietat.
“Al llarg de la història, dotzenes de grans descobridors van completar com a màxim només l’educació secundària, incloent Faraday, Tesla i Dalton”, apunta l’autor. Tot i això, “en adquirir coneixement i amb l’ajuda d’instruments recent desenvolupats, aquests científics van poder realitzar descobriments importants”, explica el treball. És a dir, l’educació universitària facilita el coneixement i la formació, però no sempre ha estat una condició necessària per fer descobriments en el passat.
Més elitista i descobridors cada cop més grans
La ciència és cada vegada més “elitista”: el 30% de tots els descobriments van ser realitzats per científics de les 25 universitats més ben classificades, cosa que pot donar més accés a recursos i instruments sofisticats. A les disciplines d’astronomia, economia i ciències socials, la majoria dels descobridors estaven en alguna de les 50 millors universitats.
Un altre factor que ha canviat és l’edat. “Vam observar que abans del 1900, el 30% dels descobriments es produïen abans dels 32 anys, percentatge que es va reduir al 23% entre el 1901 i el 2000, però que des del 2000 va baixar a menys del 6%. L’edat mitjana al moment del descobriment va passar de 38 anys per als descobriments realitzats entre 1901 i 1950, a 40 anys entre 1951 i 2000, i a 50 anys entre 2001 i 2022.”
“A mesura que la ciència s’ha expandit”, afegeix l’autor, “el nivell de complexitat dels estudis augmenta juntament amb el nivell de sofisticació dels mètodes i dels instruments científics”. I això requereix més anys de formació.
La bretxa en anys entre la realització del descobriment i el reconeixement amb el Nobel està augmentant amb el temps en diferents camps científics, cosa que il·lustra que s’està trigant més a reconèixer i seleccionar importants avenços.
Només el 3% dels Nobel van a dones
El treball també avalua les disparitats de gènere i troba que la ciència innovadora continua estant fortament esbiaixada cap als homes. Les dones representen només el 5% de tots els científics que van fer un descobriment important i només el 3% de tots els premis Nobel. Per disciplines, només el 2% dels premis Nobel en física han estat realitzats per dones, mentre que la proporció és del 6% en astronomia i del 7% en medicina.
Dones que han fet contribucions revolucionàries inclouen el descobriment del radi i el poloni per part de Marie Curie; el treball d’Ada Lovelace a la programació primerenca d’ordinadors; i la investigació de Donna Strickland sobre el desenvolupament de polsos làser ultracurts d’alta intensitat que s’utilitzen en cirurgies.
Un nombre de descobriments importants han estat en gran part realitzats per dones que no van rebre reconeixement ni un premi Nobel pel seu treball (com el cas de Rosalind Franklin, que va aplicar el mètode de difracció de raigs X per identificar l’estructura de doble hèlix de l’ADN ).
Una explicació per això és que “les dones han estat discriminades sistemàticament en l’accés a l’educació i la ciència al llarg de la història”, diu l’autor. “Les normes desfavorables sobre el paper de les dones a la ciència han començat a millorar des de la segona meitat del segle XX i especialment al segle XXI. Per tant, observem una tendència positiva: més de la meitat de tots els Nobel concedits a dones són posteriors a l’any 2000,” explica l’autor.
Dominància dels EUA i el Regne Unit després de la II Guerra Mundial
L’estudi també avalua altres factors com ara la ubicació geogràfica, l’afiliació religiosa i les condicions del país dels llorejats amb el Nobel. Més del 90% dels descobriments fins al 1900 van ser realitzats per científics que vivien a Europa, però aquesta proporció va caure al 41% durant el període 1900 i 1999.
Entre les causes, s’hi apunta les conseqüències del feixisme a Alemanya. Alemanya havia liderat els premis Nobel fins al 1930, amb un 24% dels descobriments, seguida per la Gran Bretanya, que representava el 16% dels descobriments. Tot i això, arran del feixisme i la Segona Guerra Mundial, científics líders mundials, així com les principals revistes i institucions es van traslladar d’Alemanya als EUA i al Regne Unit, països que actualment dominen el rànquing dels premis Nobel.
Per la seva banda, els descobriments a l’Àsia Oriental estan en augment i representen aproximadament el 6% dels descobridors des de l’any 2000.
Article de referència:
Alexander Krauss. Science’s greatest discoverers: a shift towards greater interdisciplinarity, top universities and older age. Humanities and Social Sciences Communications volume 11, Article number: 272 (2024). https://www.nature.com/articles/s41599-024-02781-4
Mercè Fernández / CSIC Comunicación Cataluña
A mesura que la ciència s’ha expandit, el nivell de complexitat dels estudis augmenta juntament amb el nivell de sofisticació dels mètodes i dels instruments científics. A la imatge, un microscopi Cryo-TEM, un instrument d’última generació per resoldre l’estructura de proteïnes (IBMB-CSIC/JEMCA).