Culmina una nova campanya d’excavació al jaciment de Coro Trasito, la cova redil excavada a més altitud de la Península Ibèrica. Les investigacions realitzades pel Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB i el CSIC confirmen la presència d’agricultura juntament amb una ramaderia diversificada. Les excavacions acullen la IX edició del programa “Excava amb el Geoparc de Sobrarbe”.
Aquesta setmana han culminat les excavacions arqueològiques a la Cova de Coro Trasito, situada al terme de Tella (municipi de Tella-Sin, comarca de Sobrarbe) a 1548 m. d’altitud al vessant sud de la serra de Tucas. El jaciment consisteix en una cavitat de grans dimensions que conté indicis de l’estabulació de bestiar al llarg de diferents èpoques: moderna, l’edat del Bronze (datades entre 1430-1280 abans de la nostra era) i del Neolític antic. El jaciment és objecte d’estudi des de l’any 2011 sota la direcció dels arqueòlegs Javier Rey (arqueòleg del departamento de Educación Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón), Ignacio Clemente (Institució Milà i Fontanals de Investigación en Humanidades – CSIC) i Ermengol Gassiot (Departamento de Prehistoria, UAB).
Els vestigis neolítics són els que actualment centren l’atenció dels arqueòlegs. Consisteixen en les restes generades per l’estabulació de bestiar a l’interior de la cova entre el 5300 i el 4450 abans de la nostra era, durant el Neolític antic, en una successió d’estrats que cobreix més d’1 metre de gruix. Al costat d’ells es documenten també indicis d’emmagatzematge d’aliments en petites sitges excavades a terra així com fases en què l’espai estudiat de la cova va ser un lloc de treball. L’excavació al llarg de 45 m2 permet el seu estudi detallat.
Els resultats tenen un alt valor científic. D’una banda, aporten informació inèdita sobre les primeres formes de ramaderia a l’alt Pirineu, que es fonamentaven en ramats mixtos d’ovinocaprí, bòvids i suids. Aquest fet contrasta amb les formes ramaderes tradicionals imperants a finals del s. XIX i inicis del s. XX, amb cabanes essencialment de bestiar oví. Un altre aspecte rellevant de la investigació és l’ampli ventall d’activitats que van realitzar al jaciment els seus pobladors durant el Neolític: van manufacturar ceràmica així com una àmplia gamma d’eines lítiques, d’os i de fusta; van processar lactis, a més de carn del bestiar van consumir aliments procedents de la caça, de la recol·lecció d’un ampli espectre de fruits, van treballar minerals per elaborar pigments… Crida també l’atenció l’àmplia presència d’ornaments, des de comptes de collaret i penjolls en petxines marines fins a un braçalet de marbre que confirma la relació del jaciment amb altres àrees geogràfiques del llevant peninsular.
La campanya de 2022 confirma alta presència d’agricultura al Neolític
El resultat més rellevant, però, és la confirmació dels indicis d’una agricultura consolidada de cereals (blat i ordi) durant el neolític antic. L’excavació del 2022 ha proporcionat novament abundants restes de cereals. Aquesta evidència, juntament amb la presència d’eines vinculades al processament de cereals (dents de falç i molins), i pol·len de cereal en nombroses capes del jaciment, consolida la imatge innovadora de la presència d’una agricultura a zones elevades del Pirineu a les primeres etapes del Neolític. Aquesta informació modifica la imatge tradicional del poblament de les zones de muntanya de la Península i, especialment, del Pirineu durant el neolític. Segons aquesta noció, el poblament humà del Pirineu a l’inici del Neolític hauria estat residual i associat a l’aprofitament estival de pastures d’alçada en una ramaderia ovina. L’evidència arqueològica, en canvi, mostra una altra situació: un assentament més estable, amb agricultura, un bestiar diversificat i una àmplia gamma d’activitats associades.
A la present campanya d’excavació s’ha reprès el programa Excava amb el Geoparc de Sobrarbe. Des del 2013, aquest programa de la Comarca de Sobrarbe promou la participació de dos voluntaris cada setmana a les excavacions de Coro Trasito com a eina per a la divulgació de la recerca en arqueologia. També ha acollit estudiants a pràctiques del grau d’Arqueologia de la UAB
Les investigacions a Coro Trasito es realitzen en el marc del projecte de recerca PID2020-115205GB-I00 Les primeres comunitats agropastorals del vessant sud del Pirineu Central (5600-4500 calANE): economia i paisatge finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació i co -dirigit per Ermengol Gassiot i Ignacio Clemente i en el marc de successives edicions del projecte Arqueologia del pastoralisme al Bien Pirineus- Monte Perdido (vessant espanyol) finançat pel Ministeri de Cultura i la Comarca de Sobrarbe.
Article de referència:
Mountains, Herds and Crops: Notes on New Evidence from the Early Neolithic in the Southern Central Pyrenees. Ermengol Gassiot-Ballbè, Niccolò Mazzucco, Sara Díaz-Bonilla, Laura Obea-Gómez, Javier Rey-Lanaspa, Marcos Barba-Pérez, David Garcia-Casas, David Rodríguez-Antón, Guillem Salvador-Baiges, Tona Majó-Ortín and Ignacio Clemente-Conte https://doi.org/10.1515/opar-2020-0193,
Early Neolithic Farming Activities in High Mountain Landscapes of the Pyrenees: Simulating Changes in Settlement Patterns. Ermengol Gassiot-Ballbè, Guillem Salvador-Baiges, Ignacio Clemente-Conte, Sara Díaz-Bonilla, David Garcia-Casas, Niccolò Mazzucco, Laura Obea-Gómez, Javier Rey-Lanaspa & David Rodríguez-Antón. https://doi.org/10.1007/978-3-030-83643-6_8
Imatge de la campanya d’enguany d’excavacions arqueològiquesa la Cueva de Coro Trasito, en el terme de Tella (municipi de Tella-Sin, comarca de Sobrarbe).