La missió Hera de l’Agència Espacial Europea (ESA), amb participació de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), s’ha llançat amb èxit aquest 7 d’octubre. Hera examinarà el sistema binari d’asteroides format per Didymos i el seu satèl·lit Dimorphos, després que la missió de defensa planetària DART desviés l’òrbita d’aquest darrer.
La missió Hera de l’Agència Espacial Europea (ESA), en la qual participa l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), examinarà el sistema binari d’asteroides format per Didymos i el seu satèl·lit Dimorphos, després que la missió de defensa planetària DART desviés l’òrbita d’aquest últim. El seu llançament està programat per avui, 7 d’octubre, des de l’estació de l’Estació de la Força Espacial de Cap Canaveral a Florida (Estats Units) a les 16:52 CEST.
El 26 de setembre del 2022, la missió DART de la NASA i el laboratori Johns Hopkins APL, va aconseguir canviar lleugerament l’òrbita del seu objectiu: l’asteroide Dimorphos, que orbita al voltant de l’asteroide Didymos. Aquesta va ser la primera missió de prova de defensa planetària dissenyada per desviar el curs d’un asteroide. Ara, Hera visitarà aquest asteroide binari per cartografiar tots dos en alta resolució i caracteritzar-los. Hera estudiarà el cràter d’impacte i les conseqüències de DART sobre Dimorphos, la qual cosa permetrà reconstruir-ne la forma amb precisió, caracteritzar-ne la composició, l’estructura i la naturalesa.
Un cop llançada, Hera arribarà al veïnat d’aquest sistema binari d’asteroides l’octubre de 2026. Quan Hera arribi a Didymos, estarà a 195 milions de quilòmetres de la Terra, encara que les distàncies relatives canvien contínuament, tenint en compte que aquest sistema d’asteroides orbita al voltant del Sol.
Composta per un total de 12 instruments, inclosos dos CubeSats, Hera ajudarà a convertir el mètode d’impacte cinètic per desviar asteroides potencialment perillosos en una tècnica de defensa planetària comprensible i repetible. A més, Hera també posarà a prova noves tecnologies de navegació autònoma a l’espai profund i ajudarà a aprofundir en el coneixement sobre asteroides.
“Hera és una missió necessària per comprendre millor la resposta d’un asteroide tipus pila de runes a un impactador cinètic”, afirma l’investigador Josep M. Trigo-Rodríguez de l’ICE-CSIC i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), que participa en la missió Hera i, anteriorment, ho va fer a la missió DART. “Amb ella respondrem innombrables preguntes sobre l’estructura i les propietats d’aquests dos asteroides potencialment perillosos i, de fet, comprovarem si l’energètic impacte de DART va ser reabsorbit per l’apilat de roques o si, per contra, va ser capaç d’excavar un cràter. Una missió històrica, juntament amb DART, per fer realitat la defensa planetària davant d’asteroides potencialment perillosos”, afegeix.
La seva contribució està especialment relacionada amb la interpretació d’imatges i espectres de la superfície dels asteroides Didymos i Dimorphos per identificar els principals processos físics que han contribuït a donar forma a les superfícies de tots dos i analitzar les conseqüències de l’impacte per la sonda DART a la superfície de Dimorphos.
Més informació:
Informació sobre Hera al web de la ESA: https://www.esa.int/Space_Safety/Hera
L’ICE-CSIC participa en la primera missió per desviar la trajectoria d’un asteroide potencialment perillós: https://www.ice.csic.es/?view=article&id=206&catid=8
La col·lisió de la sonda DART contra l’asteroide Dimorfo va produir l’expulsió de més de cinc milions de quilos de material:: https://ice.csic.es/?view=article&id=286&catid=8
Comunicació ICE-CSIC
Representació per ordinador de la missió Hera de l’ESA apropant-se a l’asteroide Dimorphos. Crèdits: ESA-Science Office.