L’acord té com a objectius l’assessorament científic, la formació del personal de Protecció Civil i l’elaboració de mapes de perillositat volcànica. El protocol s’articularà a través del Servei d’avaluació i gestió de riscos naturals de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua.
Barcelona, 21 d’agost de 2024. El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), a través de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), i el Govern de Canàries han signat un Protocol General d’Actuació amb l’objectiu de reduir els riscos associats a les erupcions volcàniques a la regió.
L’acord, signat pel Vicepresident d’Organització i Relacions Institucionals del CSIC, Carlos Closa Montero, i el Conseller de Política Territorial, Cohesió Territorial i Aigües, Manuel Miranda Medina, estableix una col·laboració estreta entre ambdues entitats per prevenir i mitigar els riscos derivats de l’activitat volcànica. Aquesta col·laboració facilita l’intercanvi de coneixements entre la comunitat científica, que posseeix un profund enteniment dels processos naturals i geològics, i els gestors i tècnics d’emergències, responsables de la presa de decisions i l’actuació sobre el terreny.
Joan Martí Molist, investigador de l’IDAEA i responsable del projecte, ha assenyalat que aquest nou protocol “suposa integrar els resultats de la investigació científica sobre l’activitat volcànica amb la gestió d’emergències, promovent un diàleg essencial entre les persones expertes i les responsables de Protecció Civil, que permet prendre decisions informades, optimitzant la planificació i la resiliència davant els riscos volcànics”.
Entre les accions acordades en aquesta col·laboració s’inclou l’elaboració de mapes de perillositat volcànica de les illes Canàries, desenvolupats pel Servei d’Avaluació i Gestió de Riscos Naturals (NRAMS) de l’IDAEA. Aquests mapes, que ofereixen una representació visual de les àrees potencialment afectades per perills volcànics, són una eina crucial per establir escenaris, dissenyar mesures preventives, prioritzar recursos, coordinar intervencions durant emergències i augmentar la consciència ciutadana sobre els riscos i els protocols d’actuació.
A més, el protocol contempla l’elaboració d’informes, la creació de grups de treball, la promoció de la investigació i el desenvolupament tecnològic, la formació de personal tècnic i investigador, així com l’organització de jornades i seminaris sobre la reducció del risc volcànic.
El compromís per millorar la gestió dels riscos naturals
L’erupció volcànica de La Palma el 2021 va revelar avenços en la coordinació entre organismes i l’aplicació del Pla d’Emergències Volcàniques de Canàries. Tanmateix, també va mostrar la necessitat de millorar aspectes com la transmissió de dades de les xarxes d’observació al Comitè Científic durant emergències, l’enfortiment del coneixement científic sobre fenòmens volcànics i la creació de protocols específics per al seguiment d’erupcions. Marta López-Saavedra, investigadora de l’IDAEA i membre del servei NRAMS, subratlla, a més, com aquesta erupció va evidenciar “la manca de conscienciació pública sobre els riscos volcànics i la necessitat d’integrar una perspectiva multirisc en els plans d’emergències, considerant possibles interaccions amb altres perills com terratrèmols, tsunamis o despreniments.”
El Protocol General d’Actuació signat entre el CSIC i el Govern de Canàries aborda aquestes necessitats, potenciant el suport mutu en el desenvolupament d’activitats científiques i tecnològiques per millorar la cartografia del perill volcànic a Canàries.
Iria Sambruno / IDAEA-CSIC Comunicació
comunicacion.idaea@cid.csic.es
Volcà La Palma en erupció / César Hernández Regal (CSIC)