Un estudi recent d’un equip de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB) identifica unes 250 espècies de plantes exòtiques a una zona de poc més de 3 km2 a la muntanya de Montjuïc barcelonina. Concentra gairebé la quarta part de tota la flora exòtica detectada a Catalunya i té més espècies de plantes exòtiques que una ciutat com Roma, que té 1200 km2 Els científics alerten que Montjuïc és un punt d’entrada de moltes espècies exòtiques i invasores a Catalunya i Europa
Al llarg dels últims anys ha crescut el nombre d’espècies invasores que es distribueixen arreu del món. Aquest fet comporta una pèrdua de biodiversitat global pel seu impacte negatiu al provocar o agreujar la destrucció d’hàbitats naturals i el desplaçament o l’extinció d’altres espècies nadiues. Davant d’un escenari de fort impacte humà i d’un canvi climàtic més que evident, les invasions biològiques es postulen actualment com una de les principals amenaces per al planeta.
Un estudi recent liderat pel grup de recerca XenoPlants de l’Institut Botànic de Barcelona, centre mixt del CSIC i de l’Ajuntament de Barcelona, ha posat de manifest que les àrees urbanes del nostre país, i també les àrees naturals o semi-naturals a la vora de les àrees urbanes, poden ser focus per a l’entrada i establiment d’espècies exòtiques. El treball, que ha comptat amb investigadors tant del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) com del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), s’ha publicat a la revista Plants,
Els investigadors han identificat prop de 250 espècies de flora exòtica a la muntanya de Montjuïc, en una àrea de poc més de 3 km2. Entre aquestes espècies, es compten algunes de les invasores més agressives de la conca Mediterrània, com ara l’ailant (Ailanthus altissima), que domina ja el vessant NE de la muntanya, o el seneci enfiladís (Senecio angulatus).
“La situació és alarmant”, comenta Neus Ibáñez, investigadora de l’IBB i primera autora de l’estudi. “En una àrea tan reduïda hi ha gairebé la quarta part de tota la flora exòtica detectada a Catalunya (32.108 km2) i la vuitena part de la de l’estat espanyol (505.944 km2)”. D’altra banda, Montjuïc conté més espècies de plantes exòtiques que per exemple la ciutat de Roma (228 plantes exòtiques en 1287 km2).
Cercant les causes
Les causes que expliquen l’enorme concentració d’espècies introduïdes a Montjuïc son múltiples i variades, però poden agrupar-se en quatre grans tipus. La primera causa és el gran nombre de jardins que esquitxen la muntanya, molts d’ells construïts com a motiu de l’exposició universal de l’any 1929 però d’altres molt més moderns, com el jardí de suculentes Mossèn Costa i Llobera o el Jardí Botànic de Barcelona. Moltes plantes que s’hi cultiven es poden escapar i assilvestrar en llocs propers.
La segona causa és la proximitat de la muntanya a diverses vies d’entrada accidental d’espècies exòtiques invasores, especialment el port marítim i l’aeroport. La tercera és la progressiva antropització de la muntanya amb la construcció de diverses infraestructures a banda dels els esmentats jardins, com ara museus, multitud d’instal·lacions esportives (moltes lligades als Jocs del 92) i, fins i tot, un parc d’atraccions (avui desmantellat). Cal destacar el desenvolupament del barraquisme a la muntanya, amb un important efecte per a la introducció de plantes forasteres i que, en el seu punt més àlgid, va acollir una població de més de 50.000 persones a finals dels anys 50. Encara avui podem observar restes d’antics cultius de subsistència (arbres fruiters com el nesprer o el presseguer, ambdós d’origen asiàtic), testimonis d’aquells temps tan durs.
I, com a darrera causa, cal esmentar el nombre de visitants de la muntanya (que es compten per diversos milions cada any).
Així, Montjuïc no sols ha esdevingut un lloc on s’hi estableixen moltes espècies provinents de territoris de la rodalia, sinó que també sovint ha estat el punt d’entrada i expansió de moltes espècies a Catalunya i fins i tot a tota Europa; algunes de les primeres observacions de plantes exòtiques (algunes amb caràcter invasor) en aquestes àrees han estat a la muntanya barcelonina. “I aquest és un procés que, lluny d’aturar-se, s’anirà incrementant, en gran part afavorit pel fort impacte humà i els efectes del canvi climàtic”, afirma Carlos Gómez-Bellver, especialista en flora invasora i investigador de l’IBB. Montjuïc podria considerar-se una mena de “laboratori” natural per a les invasions biològiques i, potser, un model del que pot acabar succeint a altres muntanyes urbanes de l’àrea metropolitana, com ara el Parc dels Tres Turons o la mateixa Collserola.
Tal com explica la investigadora Neus Ibañez, “una possible mesura per a la contenció i el control de la flora exòtica a la muntanya de Montjuïc seria la implementació d’accions de remoció de, com a mínim, les espècies més invasores, com ara l’ailant”. L’ailant, precisament, afecta un dels nuclis on en temps recents s’ha observat una població de l’única palmera nadiua de la península Ibèrica, el margalló (Chamaerops humilis), protegida per llei. De la mateixa manera, l’expansió de la flora exòtica pot arribar a afectar la Succowia balearica, també protegida per llei i molt rara a Catalunya.
Article de referència:
Ibáñez, N. et al. Montjuïc Hill (Barcelona): A Hotspot for Plant Invasions in a Mediterranean City. Plants 12, 2713 (2023). https://doi.org/10.3390/plants12142713
Entre les espècies identificades s’inclouen algunes de les invasores més agressives de la conca del Mediterrani, com l’ailant (Ailanthus altissima), a la imatge, que ja domina el vessant nord-est de la muntanya de Montjuïc (IBB)