Impulsor de centres com l’ICMAB-CSIC, que va fundar i dirigir durant 21 anys, com també de l’ICN2 (Generalitat de Catalunya, CSIC, UAB) i l’AIE MATGAS (Air Products, CSIC, UAB). Referent en la gestió de la recerca, Miravitlles tenia una perspicaç visió de futur i una gran habilitat per impulsar projectes de gran envergadura que han portat la recerca científica a Catalunya a primera línia.
Carles Miravitlles, professor d’investigació del CSIC, i un els actors cabdals en l’impuls de la recerca a Catalunya, ha mort aquest diumenge 16 de abril, a l’edat de 80 anys.
Nascut a Barcelona el 9 de setembre de 1942, va ser una figura cabdal per a l’impuls de la ciència a Catalunya i per a la creació de diferents centres de recerca, entre ells i especialment l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB), del qual va ser fundador i director durant 21 anys, i al qual va estar vinculat durant la major part de la seva carrera científica.
Carles Miravitlles es va doctorar en farmàcia, i inicià la seva carrera científica com a cristal·lògraf a la Universitat de Barcelona (UB), passant posteriorment al CSIC, concretament a l’Institut de Ciències de la Terra “Jaume Almera” (actualment Geociències Barcelona) i més tard a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB), on fins a dia d’avui encara estava vinculat.
El seu interès científic se centrava en la cristal·lografia estructural i la difracció de raigs X, principalment en mètodes directes per a resoldre estructures cristal·lines.
A més del seu interès per la recerca científica, a la segona meitat dels anys 80 va conjuntar una visió estratègica i una gran capacitat de treball per crear i impulsar l’ICMAB a la primera divisió mundial de la recerca en Ciència de Materials.
Va ser capaç de mobilitzar aquesta disciplina emergent, anticipant-la a dins del CSIC, aconseguint que es creessin quatre nous Instituts de Ciència de Materials a Espanya i promovent després que existís un “Plan Nacional de Ciencia de Materiales”.
“El deute que tenim amb ell va, doncs, molt més enllà de la comunitat de l’ICMAB i s’estén a tota la comunitat científica en aquest àmbit”, afirmen des de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB).
D’altra banda, un encert d’en Carles Miravitlles va ser promoure un nou centre de recerca del CSIC al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la visió clara que la recerca havia d’establir-se en col·laboració amb les universitats. Així va constituir la llavor que després va convertir el campus de la UAB en una de les majors concentracions de recerca del sud d’Europa.
Científics que el van conèixer destaquen que la capacitat de Carles Miravitlles per atreure talent divers, convèncer els dirigents polítics i institucionals per a endegar operacions de gran envergadura era engrescadora. “I aquesta és l’herència que ens ha deixat: la passió per l’excel·lència, la internacionalització i l’ambició científica que ens ha portat a ser reconeguts en dues ocasions com a centre Severo Ochoa en l’àrea dels materials funcionals avançats”, comuniquen des de l’ICMAB.
Delegat del CSIC a Catalunya, del 1987 al 1992
Miravitlles també va ser decisiu en altres àmbits de gestió del CSIC i de Catalunya. Va ser Delegat del CSIC a Catalunya, del 1987 al 1992, càrrec des del qual va promoure les relacions institucionals entre el govern estatal i la Generalitat de Catalunya. Més tard, la seva contribució va ser essencial per a que el CSIC creés un nou centre de recerca en Nanociència i Nanotecnologia que va acabar convertint-se en l’actual Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2).
També, va impulsar la creació de l’Agrupació d’Interès Econòmic MATGAS, amb participació de “Carburos Metálicos”, el CSIC i la UAB, per aconseguir que es col·laborés amb empreses amb capacitat de portar a terme recerca en el campus.
Després de deixar la direcció de l’ICMAB, va acceptar ser el director de l’Institut “Eduardo Torroja” a Madrid (2008-2009) amb la finalitat de modernitzar i reordenar el centre. Finalment, Carles Miravitlles va tornar a l’ICMAB, i fins fa molts pocs dies anava regularment al centre.
Carles Miravitlles va ser president del Comitè Espanyol de Cristal·lografia, i des del 1993 membre numerari de la Reial Acadèmia d’Arts i Ciències de Barcelona, de la que també en va ser vicesecretari. Va ser membre de la Secció de Química de l’Acadèmia Europea, president de la Fira Expominer, i acadèmic de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya des de 2016. El 1992 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya, per la seva dedicació a l’estudi dels nous materials i per les aportacions al camps de la cristal·lografia.
Totes les persones que el van conèixer destaquen les seves qualitats humanes, que l’acompanyaren tota la vida i que tothom reconeixia. Es distingia per tenir un tarannà positiu, amable amb tothom, tant si compartia la seva opinió com si no, i guardant sempre un cert grau d’ironia i de sornegueria sobre les estructures de gestió de la recerca i l’administració, tant estatal com autonòmica. No obstant això, el seu domini de les relacions humanes a tots els nivells i de les estructures polítiques el convertiren en un líder incontestable entre els gestors de la recerca.
ICMAB / Comunicació CSIC Catalunya
Carles Miravitlles (ICMAB-CSIC). A sota, Carles Miravitlles, primer per la dreta, mostrant les instal·lacions a la inauguració de l’edifici de l’ICMAB, el 1991.