Una investigació troba evidències que el trill, usat per separar la palla del gra, va aparèixer a Europa a les primeres fases del Neolític a Grècia. La troballa avança els registres anteriors d’aquesta tecnologia a Europa en 3.000 anys com a mínim. L’estudi, amb participació del CSIC, ha analitzat i datat restes de quatre jaciments grecs, dos a Tessàlia i dos a Macedònia.
El trill, també conegut com a tribulum en llatí, és una eina que es va utilitzar fins fa unes dècades per separar la palla del gra a molts països del Mediterrani, des de Turquia fins a Espanya. Un estudi recent realitzat per un equip internacional d’investigadors ha demostrat que els trills es van introduir a Grècia des del neolític. Aquest descobriment avança els registres anteriors d’aquesta tecnologia a Europa almenys en 3.000 anys i proporciona noves percepcions sobre les innovacions tecnològiques de les societats neolítiques.
La investigació s’ha dut a terme en el marc de diversos projectes finançats per la Unió Europea, Itàlia i Espanya, i ha estat liderada per la Universitat de Pisa (Itàlia), en col·laboració amb el CSIC i la Universitat Aristòtil de Salónica (Grècia).
El grup d’investigadors va descobrir evidències convincents que els trills es feien servir a Grècia ja des del 6500 aC, és a dir, es a dir, fa uns 8500 anys. Mitjançant l’aplicació de mètodes analítics avançats als estris de sílex, inclosa la microscòpia confocal, han aconseguit rastrejar l’adopció primerenca d’aquesta tecnologia i l’adaptació del que es pot considerar una de les primeres maquinàries agrícoles a Europa.
Niccolò Mazzucco, de la Universitat de Pisa i investigador principal de l’estudi, emfatitza que “el trill forma part d’un procés més ampli d’innovació tecnològica que implica l’ús d’animals com a força de treball, per empènyer carros, arrossegar trills o simplement transportar materials .”
En els darrers anys han aparegut més evidències que els primers animals domèstics no s’utilitzaven exclusivament com a font d’aliment, per la seva carn i l’ús de les pells, sinó que també s’utilitzaven per a la producció de derivats de la llet i com a força de treball.
Juan F. Gibaja, investigador de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (IMF-CSIC) i codirector del projecte, afegeix que “aquest treball ens permet comprendre millor com va tenir lloc la difusió de les tecnologies agrícoles a Europa. Fa anys que intentem reconstruir les vies i els mecanismes de difusió de l’agricultura del Pròxim Orient a la resta del Mediterrani. Descobrir els processos d’innovació tecnològica i com es van introduir noves maquinàries és una peça fonamental per reconstruir els sistemes tecnològics del passat.
I aclareix que “l’ús del trill permet augmentar considerablement la quantitat de gra processat i accelerar-ne el processament. En el passat, es considerava que aquesta innovació estava vinculada al sorgiment dels primers estats, tot i que el nostre estudi demostra que les primeres utilitzacions són més antigues”.
Allò que fins fa unes dècades es considerava una innovació tardana, avui es demostra que és una pràctica existent des de les primeres fases del Neolític a Europa.
Els detalls complets d’aquest estudi es presenten a l’últim número de la revista Journal of Archaeological Science: Reports. Els resultats obtinguts afegeixen un capítol crucial a la història del desenvolupament agrícola i subratllen com el Neolític va ser un període de significatiu avenç tecnològic.
Article de referència:
Mazzucco, J.J. Ibáñez, P. Anderson, K. Kotsakis, A. Kita, F. Adaktylou, J.F. Gibaja. Use-wear evidence for the use of threshing sledges in Neolithic Greece. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2352409X24002074
Els trills, taulons amb trossos de pedernal o fulles d’acer encaixades en una de les cares, es van començar a fer servir a Grècia fa 8500 anys, segons el nou estudi. Imatge: un trill contemporani (Juan F. Gibaja / IMF-CSIC) i alguns dels estris de sílex analitzats a l’estudi, procedents dels jaciments (imatge del treball)