Base de Dades d’Estructures Evaporítiques – Geociències Barcelona

És una eina interactiva creada per investigadors de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (UB) i de l’Institut Geociències Barcelona (GEO3BCN-CSIC), que proporciona, de manera lliure i gratuïta les dades disponibles sobre aquest tipus de roca, clau per a la transició energètica i present a Espanya i Portugal.

Fins que no es va crear aquesta eina, el 2023, accedir a la informació disponible era un repte per als investigadors i les empreses interessades, ja que es trobava molt disseminada. Ara, en un sol espai es pot trobar la informació procedent de més de 1.500 estudis i repositoris digitals en una sola pàgina web.

Entre les dades hi ha informació sobre l’estratigrafia, estructura, cronologia d’esdeveniments i disponibilitat de dades sísmiques i de pous, i activitat minera d’afloraments i estructures d’evaporites enterrades a Ibèria.

Col·leccions biològiques marines de referència – Institut de Ciències del Mar

Inclouen prop de 2.000 espècies de peixos, crustacis i cefalòpodes de tot el món, tot i que, principalment, del mar Mediterrani i l’Oceà Atlàntic. Hi ha més de 26.000 exemplars catalogats, que són una referència per a estudis taxonòmics, faunístics i filogenètics nacionals i internacionals.

Aquest servei proporciona instal·lacions per a identificar, analitzar, catalogar, dipositar i preservar els organismes marins recol·lectats durant els estudis de recerca marina. Avui dia, els espècimens de comprovació usats en estudis de genètica han de dipositar-se en col·leccions biològiques de referència. Per aquest motiu les CBMR actuen com una instal·lació científica de referència.

La base de dades de la majoria d’espècimens està disponible en línia i més de 7.000 otòlits de 2.300 espècies es poden consultar en línia a través d’AFORO.

Col·leccions geològiques – Institut de Ciències del Mar

Estan formades per mostres de sediments marítims (testimonis i mostres de sediments) i perfils sísmics (tant en paper com en format digital), registrats o extrets en projectes al mar Mediterrani i els oceans Atlàntic i Antàrtic des dels anys 80 del segle XX. Representen un patrimoni científic i es permet utilitzar-les per altres estudis en l’àmbit de les geociències marines i ambientals. Perquè es conservin correctament, els testimonis de sediments estan emmagatzemats en cambres que estan entre 4 i 5 °C i amb humitat constant, mentre que les mostres de sediments i roques estan en una àrea seca.

Aquesta col·lecció no està oberta al públic, però es poden consultar les dades dels sediments marítims i els perfils sísmics en el seu GeoPortal.

Colecció d’Arqueozoologia – Institució Milà i Fontanals d’Investigació en Humanitats

Aquesta col·lecció està orientada a ajudar a identificar les restes de fauna recuperades en jaciments arqueològics. Actualment, disposa de restes de macromamífers, micromamífers, d’ocells, rèptils, amfibis i restes malacològiques d’espècies mediterrànies per a la seva consulta. A més, conté exemplars amb diverses patologies òssies i afectacions tafonòmiques, produïdes tant per agents biològics com postdeposicionals. Les restes de fauna es troben indexades per element esquelètic.

Es tracta d’una col·lecció de referència en desenvolupament incipient, però s’està treballant perquè els registres es puguin consultar en remot.

Col·leccions botàniques – Institució Milà i Fontanals d’Investigació en Humanitats

Estan formades per aproximadament 800 entrades de diferents materials botànics. Inclouen parts de plantes macroscòpiques, com un herbari i conjunts de llavors i fruits d’ús econòmic. També contenen una petita xiloteca, mostres de carbons de plantes llenyoses, i mostres de restes microbotàniques com fitòlits i midons ja extrets.

La col·lecció es va començar el 1971 i, avui dia, es continua nodrint gràcies a  les contribucions del personal investigador, que recull plantes tant al camp com en diversos jardins botànics a on desenvolupen els seus projectes arqueològics. Aquest servei disposa d’instal·lacions per a poder identificar, analitzar, catalogar, emmagatzemar i preservar les restes botàniques, així com un laboratori per a poder extreure les restes microbotàniques.

Làmines de micromorfologia – Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats

La IMF disposa d’una col·lecció d’aproximadament 100 làmines fines de sòls arqueològics o experimentals procedents de diferents tipus de contextos i zones. Aquests materials inclouen sediments al·luvials del riu Murghab (Turkmenistan); petxiners prehistòrics de Campana Costa (Nicaragua), Tolf i Llits Daraich (Illes Britàniques); materials de construcció i sòls d’ocupació de jaciments neolítics de Tell Qarassa (Jordània); i fumiers i dipòsits d’ocupació prehistòrica en coves d’Els Trocs (Espanya).

Si bé encara està per catalogar, la col·lecció s’utilitza en activitats formatives i de recerca científica en aquesta institució. El dipòsit està en creixement gràcies a la incorporació de científics a la Institució amb línies de recerca en geoarqueologia i microestratigrafia.

LITOcat – Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats

La litoteca és una col·lecció de roques silícies que afloren en el quadrant nord-oriental de la península Ibèrica. Cobreix totes les formacions geològiques del territori a on sorgeixen aquest tipus de roques (més de 32.000 km²) i, entre elles, s’han identificat 86 litotipus procedents de 70 unitats geològiques. Totes elles han estat mostrejades en més de 600 afloraments o localitats, recollint avui dia gairebé 5.000 mostres de roca.

Les mostres geològiques poden haver estat (i han estat en part) destruïdes en el procés d’analitzar-les. Els resultats, però, confrontats amb els obtinguts a partir d’artefactes arqueològics, permeten establir hipòtesis sobre els territoris de les societats prehistòriques, la seva mobilitat, els intercanvis practicats; així com determinar la procedència geològica i geogràfica de les seves matèries primeres.

Tecnoteca – Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats

Es tracta d’una col·lecció de blocs de sílex escalabornats que inclou el resultat de diferents activitats i procediments tècnics desenvolupats a la prehistòria. Entre aquestes activitats hi ha la manufactura d’eines de tall mitjançant diferents tècniques i utilitzant diferents roques com a matèria primera; la producció d’aixes i destrals amb bisells polits; i la manufactura d’altres instruments sobre suports ossis i malacològics.

Són peces experimentals, algunes individualitzades i altres conservades mantenint la integritat de totes les evidències vinculades a un mateix procés de manufactura que poden ser estudiades per investigadors i per personal en formació interessat en la tecnologia prehistòrica.

Traceoteca – Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats

Agrupa més de mil rèpliques d’útils prehistòrics utilitzats en diferents activitats, com per exemple esquarterar visons, llançar projectils o adobar pells; que es van dur a terme a la Prehistòria. Estan elaborades amb diferents roques, com el sílex, la quarsita o el quars; i amb materials d’origen orgànic com les petxines, l’os o la banya de cérvol.

Aquestes rèpliques serveixen per reconstruir com es feien servir els útils reals trobats en jaciments arqueològics. Mitjançant l’observació, es fa una comparació entre les petjades d’ús que es troben – amb les seves particulars característiques en funció de l’acció que es va dur a terme en elles i el material amb el qual es va fer – i les petjades presents en instruments arqueològics amb els quals s’ha generat un referencial experimental a través dels usos que ja es coneixen.

Arxiu – Institut Botànic de Barcelona

Està constituït pels documents produïts i rebuts pels botànics vinculats a la Junta de Ciències Naturals de Barcelona (1906-1934). El volum més important el formen els documents de Pius Font i Quer, Antoni de Bolòs Vayreda i Oriol de Bolòs Capdevila, situats cronològicament en els períodes que van regentar la direcció del IBB. Existeix també documentació formada pels fons personals de botànics com Joan Cadevall Diars, Josep Cuatrecasas Arumí i Calos Pau Español.

A l’arxiu es poden trobar sobretot documents textuals i fotografies. La seva anàlisi permet aprofundir en temes específics com la formació dels herbaris històrics clàssics a Catalunya, la creació de la primera compilació de flora a Catalunya i les primeres publicacions especialitzades sobre botànica a Espanya.

Actualment, aquests documents es poden consultar a través del CSIC.

Biblioteca – Institut Botànic de Barcelona

Té un fons format per més de 8.500 monografies i aproximadament 1.400 títols de publicacions seriades, a més d’una col·lecció de mapes i microfitxes. Destaquen com a temàtica la flora mediterrània, l’ecologia, el paisatgisme, la jardineria i la conservació.

Compta també amb un important fons antic, on destaca el Fons Salvador. Els llibres que l’integren constitueixen la biblioteca personal de la família Salvador, una important nissaga de farmacèutics barcelonins que van dur a terme la seva activitat des de principis del segle XVII a mitjan segle XIX.

La biblioteca dona suport documental als grups de recerca del IBB, encara que també està oberta a tots els ciutadans interessats en la botànica i matèries afins.

Adreça: Passeig del Migdia, s/n, 08038, BA

Gabinet Salvador – Institut Botànic de Barcelona

La família Salvador va ser una coneguda família d’apotecaris i botànics barcelonins que van dur a terme herboritzacions per la península Ibèrica i les illes Balears, van crear un dels primers jardins botànics de caràcter científic; i van mantenir correspondència i intercanvi de llibres i objectes amb naturalistes de gran rellevància.

Com a fruit de la seva intensa activitat, els Salvador van anar creant, al llarg de diverses generacions, un gabinet científic situat a la rebotiga de la seva antiga farmàcia. Estava format per una biblioteca, un herbari – actualment el més antic d’Espanya -, documents manuscrits, col·leccions de mol·luscos, fòssils, drogues i diverses peces de vegetals i animals dissecats.

Actualment, es troba exposat en la planta zero del IBB, on es pot veure, però per motius de seguretat, no es permet l’entrada dins del Gabinet.

Herbari – Institut Botànic de Barcelona

Conegut internacionalment amb l’acrònim BC, està especialitzat en la flora de la regió Mediterrània occidental. Es tracta de la col·lecció de plantes més important de Catalunya i la tercera de la península Ibèrica. Està format per uns 800.000 exemplars, que han estat una referència per a la redacció les principals obres de la botànica de la Mediterrània occidental.

El nucli inicial de l’herbari general el van formar les aportacions de Manuel Llenas, el germà Sennen i, especialment, Pius Font i Quer, que va incorporar la seva col·lecció quan va ingressar en el Museu en 1916. No va ser fins uns anys més tard que l’herbari va començar a engrandir-se de manera exponencial gràcies a la seva tasca recol·lectora i el seu afany per a incorporar els principals herbaris de Catalunya.

Actualment, l’herbari BC és el destí dels testimonis de les plantes utilitzades en la recerca científica que es duu a terme a l’IBB.

Viver – Institut Botànic de Barcelona

El Jardí Botànic de Barcelona (JBB) facilita el conjunt de les seves instal·lacions, equipaments i col·leccions a l’Institut Botànic de Barcelona (IBB) per als seus propòsits científics i experimentals. Les mateixes instal·lacions es destinen a la conservació de col·leccions especialitzades, com Narcissus Festuca, i a la producció de plantes destinades a la reposició o desenvolupament de les col·leccions exhibides al públic.

Actualment, hi ha més de 700 espècies de plantes de nombroses regions del món. La majoria d’elles es destinen al JBB o al IBB, però a vegades també es fan donacions a universitats, centres de recerca o ajuntaments, amb l’objectiu d’augmentar la diversitat de flora urbana als parcs i els jardins de les ciutats.

Accés restringit al públic. Només es pot visitar durant les activitats organitzades pel JBB o el IBB.

Cores d’arbres mediterranis – CREAF

Arran de la participació en l’Inventari Ecològic Forestal de Catalunya, el Grup de Dinàmica Forestal i Incendis conserva més de 7.500 cores (tall realitzat en el tronc d’un arbre per al seu estudi) d’arbres típics de la zona mediterrània. La col·lecció comprèn dos tipus de cores: parcials, on només s’ha extret una petita part del tronc; i complets, dotats de tota una sèrie temporal, que van fins al nucli.

En total, s’han extret representants de cada classe diamètrica – a partir dels 5 cm de gruix del tronc – en unes 2.000 parcel·les forestals de tota mena d’espècies de la regió catalana, a excepció de l’alzina (Quercus ilex) i la surera (Quercus suber), que no tenen un sistema de creixement típic.

Pol·linitzadors – CREAF

Aquesta col·lecció va començar el 2006 i ha arribat a aconseguir desenes de milers d’exemplars de 750 espècies diferents d’insectes pol·linitzadors. El seu creixement no és degut a captures esporàdiques, sinó que, al darrere, hi ha mostrejos sistemàtics i estandarditzats; principalment a través de xarxes entomològiques, paranys de colors i niadors per a abelles i vespes solitàries. La col·lecció conté mostres de diferents llocs de la península Ibèrica, com per exemple Catalunya (Barcelona, Montseny, Lleida, Olot), Sierra Nevada, Conca i Burgos.

A més, disposa d’una base de dades correlacional on es recull informació de l’abundància d’algunes espècies, els seus trets funcionals (com la grandària corporal o la longitud de les peces bucals) i les interaccions que s’han pogut observar (en quines plantes recullen pol·len, quins tipus de paràsits hi ha en els nius, trets comportamentals, etc.).

Sòls – CREAF

Des dels anys 70, en cada estudi realitzat pel Grup de Sòls del CREAF i la UAB, s’ha conservat un perfil descriptiu del camp i l’anàlisi corresponent dels sòls utilitzats. Amb el pas del temps, aquests perfils s’han convertit en una col·lecció d’horitzons – la Edafoteca – de tota Espanya, que comprèn mostres des de Galícia a les Balears, passant per Catalunya o Cantàbria.

La xifra ha anat creixent i, actualment, hi ha un miler de mostres que s’han utilitzat per comparar sòls d’un mateix lloc en diferents anys, per a estudiar els sòls de pedreres on s’ha fet restauració ambiental i per a l’anàlisi d’isòtops.