Destaquen els quatre projectes aconseguits per l‟Institut d‟Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB), mentre que l‟Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) rep finançament per a dos projectes. A més, el Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas, del CSIC a Madrid, també rep finançament per a dos projectes.
La Fundació La Marató de TV3 finançarà sis projectes de recerca a grups de centres del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a Catalunya gràcies als fons recaptats a la darrera edició, dedicada a la salut cardiovascular. Quatre d’ells pertanyen a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB) i els altres dos són de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB). El Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas, del CSIC a Madrid, també rebrà finançament per dos projectes.
L’IIBB destinarà els fons a estudiar diferents aspectes relacionats amb l’ictus isquèmic i l’infart de miocardi; mentre que l’ICMAB investigarà la prevenció de les infeccions dels dispositius electrònics implantables cardíacs i l’administració endovascular de nanomaterials terapèutics per a la recuperació de l’ictus. A excepció de dos, tots els projectes són en col·laboració amb altres centres de recerca.
En aquesta edició de La Marató de TV3 es van recaptar uns 11,2 milions d’euros que permetran a 71 equips de recerca de tot l’estat dur a terme 37 projectes per avançar en el diagnòstic, el tractament i la prevenció d’aquestes malalties que són la primera causa de mort al món.
Els projectes del CSIC a Catalunya que han estat seleccionats per rebre aquests ajuts són:
- RESolution of inflammation after myocardial injury through Targeting novel regulaTORy moleculEs (RESTORE). Projecte coordinat per José Martínez González, investigador del grup de Biologia Vascular, Aterosclerosi i Remodelat Cardiovascular de l’IIBB, per desenvolupar conjuntament amb el grup de Pilar Martín, del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC) i investigadora principal d’un dels dos subprojectes. Ambdós grups, membres del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) de l’ICSIII, col·laboren en l’estudi de molècules immunomoduladores en el pronòstic i prevenció de la insuficiència cardíaca després d’infart de miocardi. En aquesta ocasió estudiaran el potencial de CD69 i els microRNAs miR-155 i miR-721 com a dianes terapèutiques i biomarcadors de dany cardíac en processos com l’infart agut de miocardi i la cardiotoxicitat per immunoteràpia contra el càncer.
- Stopped-Stroke. Reversible epigenetic therapies to SToP biological age and reduce STroke risk. Carles Justicia Mercader, científic del CSIC al grup de Recerca Cerebrovascular de l’IIBB, és investigador principal d’un subprojecte, dins d’un projecte coordinat per Israel Fernández Cadenas, del grup Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on també participa un subprojecte liderat per Joan Jiménez Balado, del Grup de recerca Neurovascular de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques. Se centraran a estudiar factors de risc epigenètic associats a l’ictus i la seva evolució, i comprovaran possibles fàrmacs utilitzats a la pràctica clínica per a altres patologies i la seva capacitat per modificar aquests factors de risc epigenètic en models experimentals.
- La resistència a la insulina inducida per l’ictus: un factor important de risc per a les complicacions cardiovasculars i cerebrovasculars. Projecte liderat per David Brea López, investigador del departament de Neurociències i Terapèutica Experimental de l’IIBB. En aquest projecte s’estudiarà com l’infart cerebral pot desencadenar o empitjorar determinats factors de risc vascular que, a llarg termini, contribueixen a fer que els pacients amb infart cerebral puguin tenir diverses complicacions secundàries. Entre elles, la possibilitat de patir un segon episodi d’infart cerebral o el desenvolupament de demència a llarg termini.
- Lipid-related inflammation as a therapeutic target in ischemic stroke. La inflamació associada a lípids com a diana terapèutica a l’ictus isquèmic. Aquest projecte, de l’equip de la Dra. Anna M. Planas al grup de Recerca Cerebrovascular de l’IIBB, se centra a elucidar el paper de la inflamació associada a l’aterosclerosi a l’ictus isquèmic. L´aterosclerosi és un factor de risc d´ictus. Proposen que l’acumulació de lípids que té lloc a la vasculatura indueix una resposta inflamatòria en cèl·lules del cervell que exacerba la lesió i entorpeix el procés de recuperació. La finalitat és descobrir alteracions que l’aterosclerosi causa a les cèl·lules immunes del cervell per identificar noves dianes terapèutiques.
- Administració endovascular de nanomaterials terapèutics per a recuperació de l’ictus (End-STROKE). El projecte és una col·laboració entre el Laboratori de Recerca Neurovascular del VHIR i el Grup de Nanopartícules i Nanocomposits de l’ICMAB. Està liderat per la Dra. Anna Rossell del VHIR i de l’ICMAB i hi participen la Dra. Anna Roig i l’estudiant de doctorat Anna Solé. Tal com explica Anna Rossell, si quan una persona té un ictus no es pot restablir el flux sanguini ràpidament, es produeix la mort cel·lular d’àrees específiques del cervell. Els únics tractaments disponibles, que salven moltes vides, s’han de rebre durant les primeres hores després de l’aparició de símptomes i això fa que només es puguin tractar al voltant del 15% de tots els ictus. Per tant, hi ha una necessitat urgent d’investigar nous tractaments que es puguin aplicar i tinguin eficàcia més enllà de la fase aguda. L’objectiu d’End-Stroke és utilitzar la nova ruta endovascular, clínicament rellevant, per estudiar l’administració i el valor terapèutic de nanocàpsules polimèriques per alliberar molècules derivades de cèl·lules progenitores, i potenciar així la recuperació després de l’ictus.
- Prevenció de les infeccions dels dispositius electrònics implantables cardíacs mitjançant l’ús d’un recobriment bimodal basat en un hidrogel activable tèrmicament amb antimicrobians d’ampli espectre. Dra. Nora Ventosa Rull (ICMAB)
Cal fer esment que un altre grup de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), consorci entre el CSIC, la Generalitat de Catalunya i la UAB, també rebrà finançament de la Marató. Es tracta del grup liderat per Daniel Maspoch, investigador ICREA a l’ICN2, que estudiarà juntament amb tres centres de recerca més el paper dels microRNA en lipoproteïnes d’alta densitat en la incidència de malalties coronàries i el seu ús com a estratègia de tractament de l’aterosclerosi .

Cartell de La Marató de TV3 2022 / Ccma.cat