Un estudi conclou que si esperem fins a la segona meitat del segle XXI per aplicar tecnologies de bioenergia amb captura i emmagatzematge de carboni, els objectius de l’Acord de París no s’assoliran ni tan sols l’any 2200. Les onades de calor i la menor disponibilitat d’aigua redueixen la producció agrícola i dels residus de biomassa, la matèria primera essencial de les tecnologies amb bioenergia. El darrer informe del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) considera la bioenergia amb captura i emmagatzematge de carboni clau per reduir l’escalfament global.
L’últim informe del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) considera la bioenergia amb captura i emmagatzematge de carboni –la BECCS per les sigles en anglès– un procés clau per reduir l’escalfament mundial. Tot i això, a l’article Delayed use of bioenergy crops might threaten climate and food security publicat a la revista Nature, un grup internacional d’investigadors adverteix que si les BECCS no s’implementen amb urgència, abans del 2040, no seran capaces de capturar i emmagatzemar el carboni necessari per reduir dràsticament els gasos defecte hivernacle.
L’estudi insisteix que si l’aplicació de BECCS es retarda fins a la segona meitat del segle XXI, els mateixos efectes perjudicials del canvi climàtic (sequera i onades de calor) limitessin el rendiment agrícola i, com a conseqüència, es reduirà la producció de biomassa (matèria orgànica resultant), justament la matèria primera essencial per produir bioenergia. Per tant, els BECCS ja no tindran tanta capacitat de capturar i emmagatzemar carboni. En aquest context, si s’implementen tard, l’estudi afirma que no es podrà assegurar que l’any 2200 s’assoleixi l’objectiu de l’Acord de París de limitar l’escalfament global a menys de 2°C respecte dels nivells preindustrials.
A més, l’estudi afegeix que en el cas que les BECCS s’implementin tard, aquesta menor productivitat dels cultius podria obligar a expandir les terres agrícoles, augmentar l’ús de fertilitzants i, com a conseqüència, a augmentar les emissions de gasos d’efecte hivernacle, accelerant encara més el canvi climàtic. Es produiria un bucle de retroalimentació sobre l’escalfament global fins ara no contemplat.
Al treball publicat a Nature, liderat pel Prof. Rong Wang de la Universitat de Fudan (Xangai, Xina), hi han intervingut l’investigador del CSIC i del CREAF Josep Peñuelas i l’investigador del CREAF Jordi Sardans. La seva conclusió és contundent: “Si endarrerim la tecnologia de bioenergia amb captura i emmagatzematge de carboni fins al 2040 o 2060, l’any 2200 l’escalfament global pujarà entre 1,7 i 3,7°C perquè disposarem de menor quantitat de la biomassa necessària”, assegura Josep Peñuelas. Un context que posa en perill l’estabilitat climàtica i amenaça la seguretat alimentària mundial.
“Les nostres conclusions reforcen la urgència de la mitigació preferiblement per al 2040, per evitar un canvi climàtic irreversible i crisis alimentàries greus, tret que altres tecnologies d’emissions negatives estiguin disponibles en un futur proper per compensar la capacitat reduïda de BECCS”, afegeix Jordi Sardans.
Una bretxa alimentària més gran
Si a aquest context li afegim la demanda sostinguda d’aliments al món, altre cop l’escalfament global es dispara. La necessitat d’aliments ens portarà a expandir les terres agrícoles, a intensificar-ne la fertilització amb nitrogen, a canviar els usos dels boscos i a reforçar l’exportació d’aliments com ara el blat i l’arròs, totes elles activitats relacionades amb l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Per contribuir a revertir la situació, l’equip de recerca insisteix a implementar tecnologies BECCS abans del 2040, tret que es disposi d’altres tecnologies d’emissions negatives en un futur proper.
Malgrat que la relació entre canvi climàtic i subministrament d’aliments varia d’una regió a una altra, l’estudi conclou que si l’aplicació de BECCS s’endarrereix el 2060, l’any 2100 augmentaran dels 81 actuals als 90 els països en desenvolupament amb bretxa alimentària positiva (calories per càpita per sota del nivell de malnutrició de 1.5 Mcal d-1). Així mateix, s’ha calculat que exportar blat, arròs i blat de moro per reduir la gana des de regions desenvolupades com ara Amèrica del Nord, Europa i la Xina fins a zones menys desenvolupades, requeriria nivells d’exportació entre 2 i 80 vegades més grans que els actuals depenent de la regió i cultiu. És a dir, en alguns casos massa gran per ser plausible.
Bioenergia amb captura i emmagatzematge de carboni
La tecnologia BECCS suposa extreure bioenergia de la biomassa en formes útils (electricitat, calor, biocombustible, etc.) i, a continuació, capturar i emmagatzemar el carboni eliminant-lo de l’atmosfera. Part del carboni de la biomassa es converteix en diòxid de carboni (CO2), que es pot emmagatzemar mitjançant segrest geològic o aplicació terrestre. Això permet eliminar CO2 de l’atmosfera i reduir l’efecte hivernacle d’aquest gas i, per això, s’anomena tecnologia d’emissions negatives.
Referència:
Delayed use of bioenergy crops might threaten climate and food security. Siqing Xu, Rong Wang, Thomas Gasser, Philippe Ciais, Josep Peñuelas, Yves Balkanski, Olivier Boucher, Ivan A. Janssens, Jordi Sardans, James H. Clark, Junji Cao, Xiaofan Xing, Jianmin Chen, Lin Wang, Xu Tang & Renhe Zhang. Nature, 2022. doi: https://doi.org/10.1038/s41586-022-05055-8
Ubicació a el Bierzo on es va desenvolupar una plataforma experimental de captura de CO2 fa uns anys.