Un estudi amb participació del CSIC troba el que podria ser un dels primers enterraments islàmics a l’actual Síria. Es tracta de les tombes de dues persones, un home i una dona, que devien formar part dels primers grups musulmans que es van desplaçar a Síria, procedents de la península aràbiga o del Sinaí.
Un estudi realitzat per un equip internacional aporta nous coneixements sobre el primer període islàmic a l’actual Síria. Els científics han identificat el que podria ser un dels primers enterraments islàmics a la zona, que correspondria als segles VII-VIII. Es tracta de les tombes d’un home i una dona, que no eren del lloc, segons revela l’estudi d’ADN antic. La seva comparació amb genomes actuals i antics indica que aquestes persones possiblement formaven part dels primers musulmans que havien arribat al camp sirià, i que podrien haver procedit de la península aràbiga o del Sinaí.
Els resultats d’aquest treball multidisciplinari, que combina les dades arqueològiques i històriques amb l’estudi de restes biològiques mitjançant anàlisis d’ADN antic, els isòtops i l’anàlisi de carboni 14, s’acaben de publicar a la revista Communications Biology.
“Durant 2009 i 2010, les nostres excavacions al jaciment de Tell Qarassa, a l’actual Síria, vam descobrir una sèrie d’enterraments. Pel context del jaciment, suposàvem que tots eren neolítics -amb uns 10.500 anys d’antiguitat-“, explica Juan José Ibáñez, investigador de la Institució d’Investigació en Humanitats Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IMF-CSIC), que va dirigir les excavacions. Aquestes excavacions formaven part d’una campanya hispanofrancesa que integrava estudiants sirians. Les investigacions es van dur a terme amb el permís de la Direcció General d’Antiguitats i Museus (DGAM) de la República Àrab de Síria i sota la seva coordinació constant. Poc després d’aquestes excavacions, va començar la guerra civil siriana el març del 2011 que continua fins avui.
“Amb l’objectiu d’estudiar els primers grups agrícoles de la regió, vam sotmetre les restes de 14 humans a una anàlisi d’ADN antic”, explica l’arqueogenetista Cristina Valdiosera, de la Universitat de Burgos, que va coordinar l’estudi. I continua: “Només dos individus de les capes superiors del jaciment van donar resultats positius i aquests procedien d’enterraments que havíem suposat que pertanyien a un període prehistòric posterior. Després de la datació per radiocarboni va quedar clar que teníem una troballa inesperada i especial”.
Els enterraments dataven de l’època omeia, a finals del segle VII i principis del VIII (el segon califat). A la llum d’aquestes dates sorprenentment recents, una reavaluació de l’estil dels soterraments va mostrar que eren coherents amb les primeres pràctiques musulmanes funeràries.
Els cossos, explica Juan José Ibañez, “havien estat dipositats longitudinalment i alineats cap a la Meca; un ritual molt diferent dels enterraments neolítics, en què els morts eren dipositats en posició fetal”.
“Era impossible precisar-ne el context sense les dates de radiocarboni, ja que no es coneixien assentaments o enterraments musulmans a la zona i el propi jaciment només es coneixia com un lloc prehistòric”, apunta Juan José Ibañez. “De fet, l’assentament més proper actualment és d’una comunitat drusa no associada a l’islam”.
Anàlisi d’ADN antic
“Els resultats genòmics també van ser sorprenents, ja que els dos individus semblaven genèticament diferents de la majoria dels llevantins antics o moderns. Els grups més semblants de l’actualitat -encara que no idèntics- són els beduïns i els saudites, cosa que apunta a una possible connexió amb la Península Aràbiga”, descriu Megha Srigyan, biòloga evolutiva que va fer l’anàlisi de les dades a la Universitat d’Uppsala (Suècia).
El genetista de poblacions Torsten Günther, de la Universitat d’Uppsala, també coordinador de l’estudi, afegeix: “La majoria de les nostres proves són indirectes, però els diferents tipus de dades indiquen que aquest home i aquesta dona pertanyien a grups transitoris allunyats de casa seva, cosa que suggereix directament la presència dels primers musulmans al camp sirià”.
L’equip també va buscar seqüències d’ADN de patògens coneguts, en un intent d’investigar la causa de la mort. Megha Srigyan afirma: “Sabem de brots de pesta documentats històricament en aquesta època. Malauradament, no trobem rastres convincents de cap patogen. Hauria estat un pas interessant per entendre per què van ser enterrats d’aquesta manera i en aquest indret”.
Cristina Valdiosera apunta que “és extraordinari que amb l´estudi de només dos individus hàgim pogut descobrir una petita però notable peça del colossal trencaclosques que constitueix la història del Llevant”. L´anàlisi d´un home i una dona va aportar proves de l´arribada de noves pràctiques culturals/religioses al Llevant.
Cristina Valdiosera apunta que “és extraordinari que amb l´estudi de només dos individus hàgim pogut descobrir una petita però notable peça del colossal trencaclosques que constitueix la història del Llevant”. L´anàlisi d´un home i una dona va aportar proves de l´arribada de noves pràctiques culturals i religioses al Llevant.
Torsten Günther conclou: “En aquest cas concret, no hi havia manera d’arribar a una conclusió sense combinar les dades arqueològiques, històriques i bioarqueològiques (és a dir, l’ADN, els isòtops i l’anàlisi de C14), ja que cadascuna aportava pistes essencials, cosa que posa de manifest la importància d’un enfocament multidisciplinari.” Les restes humanes recuperades a Qarassa, així com la resta del material arqueològic, van ser dipositats al Museu Arqueològic de Sweida (Síria) i, des d’aquell moment, estan sota la responsabilitat de la DGAM siriana, segons la seva normativa.
Pròxim Orient és ben conegut com una regió amb una història rica i fascinant que abasta una àmplia gamma d’ètnies, cultures i pràctiques religioses. Gran part d’aquesta història diversa i dinàmica es coneix a través dels registres històrics, la impressionant cultura material i els jaciments arqueològics de la regió. Tot i això, les restes biològiques de les excavacions arqueològiques eren, fins fa poc, més difícils de recuperar a causa de la mala conservació dels materials orgànics en entorns difícils.
Des de no fa gaire, les noves tecnologies, amb més capacitat d’analitzar el material degradat, han canviat aquesta situació i els relats des de la prehistòria fins a la història han florit, enriquint el coneixement sobre aquesta regió a la cruïlla entre tres continents.
Article de referència:
Bioarchaeological evidence of one of the earliest Islamic burials in the Levant. COMMUNICATIONS BIOLOGY | (2022) 5:554 | https://doi.org/10.1038/s42003-022-03508-4 https://www.nature.com/articles/s42003-022-03508-4
Mapa amb la localització de Tell Qarassa, al Sud de Síria. A la dreta, restes d’una de les dues tombes (syr005) trobades durant l’excavació a Tell Qarassa (Foto de Jonathan Santana).
.