El projecte SynEry, amb participació de l’ICMAB-CSIC, dissenyarà glòbuls vermells sintètics que imitin les característiques dels naturals i que es puguin fabricar en el futur de forma rendible. L’objectiu és resoldre la manca de sang i els riscos d’infeccions per transfusions a regions poc desenvolupades i en escenaris de catàstrofes, pandèmies o conflictes bèl·lics
Un nou projecte europeu vol abordar el problema de l’insuficient subministrament de sang i els riscos elevats d’infeccions transmeses per transfusions en regions poc desenvolupades i en escenaris de catàstrofes naturals, pandèmies o conflictes bèl·lics.
Per això, el projecte SynEry (acrònim de ‘Bottom-up reconstruction of Synthetic Erythrocyte’) desenvoluparà una tecnologia, escalable ia demanda, per obtenir un substitut artificial de la sang, mitjançant el disseny d’eritròcits (glòbuls vermells) sintètics. Els eritròcits sintètics reproduiran les característiques fonamentals dels naturals, imitant-ne el citoesquelet, l’asimetria lipídica, les proteïnes funcionals i la resposta a l’entorn, entre d’altres.
El projecte, amb participació de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB, CSIC) i liderat per la Universitat UK Leuven (Bèlgica), està finançat pel Consell Europeu d’Innovació (EIC), en el marc del programa de recerca i innovació de la Unió Europea, Horitzó Europa-EIC Pathfinder. Compte amb un pressupost total de 3,2 milions d’euros per a quatre anys, i finalitzarà al març de 2026.
Els resultats aplanaran el camí cap a la síntesi de cèl·lules sanguínies artificials. L’objectiu a llarg termini és desenvolupar un substitut eficaç i universal de la sang, que es pugui produir de manera rendible en instal·lacions de fabricació farmacèutica, i que permeti resoldre la necessitat mèdica de transfusions sanguínies segures.
Tot i això, la visió i aplicabilitat a llarg termini d’aquesta sang artificial van molt més enllà de les transfusions, ja que els eritròcits sintètics podrien ser una plataforma per administrar fàrmacs.
“La tecnologia desenvolupada en el projecte”, explica la investigadora de l’ICMAB-CSIC Arántzazu González-Campo, “podria obrir el camí per construir altres cèl·lules terapèutiques artificials, com a cèl·lules T”.
“Així mateix, el fet de desenvolupar sistemes amb una excel·lent biocompatibilitat i amb facilitat de transportar diferents biomolècules i fàrmacs, permet crear una tecnologia multifuncional i avançar en camps com l’administració de fàrmacs o la teràpia cel·lular”
Arántzazu González-Campo participa en el projecte com a investigadora principal. També hi participen Chiara Distefano, com a investigadora predoctoral, i Sara Battista, com a investigadora postdoctoral. Tots formen part del grup de recerca FunNanoSurf, de l’ICMAB-CSIC. Jorik Waeterschoot, de la Universitat KU Leuven, també participarà des de l’ICMAB durant sis mesos, al llarg d’una estada de recerca.
El paper de l’ICMAB en el projecte és treballar en la biofuncionalització i la caracterització de nanopartícules per mimetitzar i ajudar a la formació d’eritròcits sintètics. A més, de la (bio)funcionalització el control del seu assemblatge i desassemblatge controlat serà important per al projecte.
Els objectius del projecte seran abordats per un consorci interdisciplinari que combina coneixements en diferents àrees, com ara la microfluídica, la (bio)nanotecnologia i els models d’assaig in vivo.
A més de la Universitat KU Leuven (Bèlgica) com a coordinador, i l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB, CSIC), també hi participen el Center for Nanomedicine and Tissue Engineering – CNTE (Itàlia), i l’Integrated Biology of Red Blood Cell – Université Paris Cité – INSERM UMR 1134 (França). El projecte va iniciar la seva activitat l’abril del 2022 amb la primera reunió del consorci internacional.
Anna May, ICMAB Comunicacion / Mercè Fernández Via, CSIC Comunicación Cataluña
El projecte SynEri crearà reproduccions sintètiques de glòbuls vermells. A la imatge, representació artística d’un glòbul vermell sintètic (SynEri)