Un estudi de 1290 societats preindustrials, realitzat pel CSIC i la Universidad de Burgos, replanteja de quina manera els tòpics han condicionat la manera d’interpretar les restes arqueològiques i la nostra visió del passat.

L’estudi, publicat a la revista PLOS ONE, s’ha elaborat a partir de dades etnogràfiques dels segles XIX i XX i s’ha realitzat per comprendre la viabilitat i variabilitat dels sistemes en economies de subsistència.

La investigació mostra que el pes de les economies mixtes és més gran, enfront de visions tradicionals centrades en l’agricultura.

Un estudi interdisciplinari de 1290 societats preindustrials, realitzat per la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats del CSIC (IMF-CSIC) i la Universitat de Burgos (UBU), replanteja els fonaments teòrics de com s’aborda la història, és a dir, de quina manera els tòpics han condicionat la manera d’interpretar les restes arqueològiques i la nostra visió del passat.

Aquest estudi analitza com les economies de subsistència preindustrials escollides combinen les diferents estratègies econòmiques: ramaderia, pesca, caça, agricultura i recol·lecció. Les dades etnogràfiques de les 1290 societats estudiades s’han extret de la base de dades d’accés obert D-PLACE. Alguns exemples d’aquestes societats són els Kung-sant, Masái, Inuit, Bara, o els Kalinago.

Estudis com el present contribueixen a plantejar noves preguntes en investigació més enllà del binomi caça-recol·lecció versus agricultura-ramaderia, que generalment monopolitza el debat al voltant de les economies prehistòriques.

Contraposició entre caça-recol·lecció i agricultura-ramaderia

Les economies preindustrials i les de subsistència tradicionalment s’han entès com una contraposició entre caça-recol·lecció i agricultura-ramaderia. Així, explica l’equip investigador, l’agricultura és vista com a part d’un procés inevitable (propi d’una cultura més avançada), en contraposició a la caça, considerada com a pròpia de grups socials “no evolucionats ”. Aquest és un tema d’enorme rellevància en l’estudi de la prehistòria i de la història de la humanitat en termes generals.

La investigació arqueològica va encunyar, per entendre aquest pas gradual cap a les pràctiques agrícoles, el concepte de continuum; una gradació des de la caça pura fins l’agricultura intensiva.

La identificació de tendències específiques dins d’aquest contínuum va ser l’objectiu que va motivar aquest estudi. Mitjançant tècniques de machine learning, l’equip d’enginyers va analitzar i classificar totes les societats estudiades per identificar patrons que permetin entendre i abordar els sistemes d’economies de subsistència posats en pràctica.

“Ha estat a través de les dades etnogràfiques que hem observat una estructura dins del contínuum. Hem trobat en total set tipus econòmics que classifiquen les societats no industrials en diferents tipus: aquelles amb predominança de la caça, altres amb una agricultura predominant, societats que combinen les dues opcions i altres on la importància que tenen la pesca i les economies mixtes és notable”, declara Débora Zurro, investigadora del CSIC a la IMF i una de les autores de l’article.

Diversitat d’estratègies en economies de subsistència

L’anàlisi realitzada en aquest treball demostra l’existència de diversos tipus d’economies mixtes, que constitueixen el 25% dels casos recollits, així com l’important paper de la pesca en el desenvolupament d’alternatives viables al conreu en nombroses societats. Els autors han identificat l’anomenada whole spectra economy, que implica un ús en proporció homogènia de totes les estratègies.

L’estudi mostra com la realitat és més complexa i diversa del que en un principi s’ensenya, ja que revela la gran diversitat de formes que prenen les economies de subsistència i que pot observar-se tant a nivell econòmic com cultural. Tal com explica Débora Zurro, “les societats humanes són molt innovadores a l’hora d’implementar la seva vida i d’utilitzar els recursos. L’ésser humà és molt creatiu i això és important a l’hora de superar les crisis: sempre trobem solucions, millors o pitjors, però les trobem”.

L’estudi demostra l’alta variabilitat a nivell econòmic i un comportament humà complex. “Aquest tipus d’estudis ens porten a replantejar els fonaments teòrics de com s’aborda la història. Totes les estratègies són vàlides dins del seu context concret”. La combinació de les diferents estratègies depèn del coneixement del medi que tingui cada societat i de com aquestes gestionen el risc que suposa la seva pràctica.

Importància de les investigacions multidisciplinàries

Per dur a terme aquesta investigació ha resultat fonamental la unió entre les humanitats i les ciències socials computacionals. L’equip ha estat compost per Débora Zurro i Jorge Caro, tots dos arqueòlegs, i per Virginia Ahedo i José Manuel Galán en la vessant computacional.

Investigacions interdisciplinàries com aquesta ajuden a abordar la realitat arqueològica des d’una nova perspectiva que fa possible el plantejament de noves tesis que evitin els tòpics que ens han condicionat a l’hora d’interpretar les restes arqueològiques i la prehistòria. Débora Zurro conclou que “es parla molt del terme ‘innovar’ en el terreny de l’enginyeria, o en referir-nos a objectes de consum, però també hi ha espai per innovar en ciències humanes i socials, en els seus plantejaments i metodologies, tal com mostra aquesta investigació”.

Virginia Ahedo. Débora Zurro. Jorge Caro. José Manuel Galán. 2021. Let’s go fishing: A quantitative analysis of subsistence choices with a special focus on mixed economies among small-scale societies. PLOS ONE. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0254539

Lydia Gallego Barco / Comunicació CSIC Catalunya

El mapa muestra la distribución de los distintos grupos económicos en los biomas terrestres

El mapa mostra la distribució dels diferents grups econòmics en els biomes terrestres.