Un nou estudi liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i la Universitat de Barcelona (UB) mostra com una gran diversitat d’organismes marins s’adhereix als plàstics i, amb aquests, són arrossegats pels corrents marins. L’equip investigador ha identificat diverses espècies de petits invertebrats enganxats a fragments de plàstic trobats a les platges catalanes, una de les quals no és autòctona.

Un nou estudi liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i la Universitat de Barcelona (UB) ha revelat que la presència de plàstics al mar podria contribuir a la introducció i al transport d’espècies no autòctones que s’adhereixen a aquestes partícules d’origen antropogènic.

Per a l’elaboració del treball, publicat recentment a la revista especialitzada Marine Pollution Bulletin, l’equip científic va identificar diverses espècies enganxades a residus plàstics trobats tant en mostres d’aigua com al fons marí i a les platges de la costa catalana. En particular, els briozous –un grup d’invertebrats aquàtics generalment de mida petita– van ser el grup més divers, amb un total de 15 espècies identificades, una de les quals no és autòctona, tot i que anteriorment sí que s’havia detectat en altres sectors del Mediterrani: Arbopercula tenella.

“És important dur a terme un seguiment constant per poder confirmar l’establiment d’aquesta i d’altres espècies no autòctones en hàbitats naturals o artificials de la costa catalana, ja que en un futur podrien convertir-se en invasores i, en conseqüència, contribuir a la reducció de la biodiversitat natural, el que fa que els ecosistemes siguin menys resilients als canvis”, explica Blanca Figuerola, experta en briozous de l’ICM-CSIC, membre del grup Medrecover i una de les autores del treball.

Així mateix, es van estudiar els diferents tipus de plàstics trobats, ja que, com explica Arnau Subías, un altre dels autors de l’estudi, membre de l’ICM-CSIC i del GRC Geociències Marines de la UB, “poden ser rellevants per a diferenciar les comunitats adherides a al plàstic -el que anomenem “biofouling”-, probablement degut a la seva estructura química o a les propietats superficials”.

Efectes en la trajectòria del plàstic

L’estudi revela que totes les espècies de briozous trobades en plàstics recol·lectats del fons marí són característiques de zones menys profundes, i que la majoria d’aquests plàstics tenen densitats més baixes que l’aigua de mar.

Segons Figuerola, “això evidencia que la colonització de les superfícies de plàstic per part dels diferents organismes té un paper important en l’enfonsament dels residus plàstics, per la qual cosa la identificació d’aquests organismes ens pot donar informació clau dels processos de dispersió i transport del plàstic als oceans”. I és que, els plàstics de baixa densitat no anirien a parar als sediments del fons marí si no fos pel pes afegit dels organismes adherits a la seva superfície.

En aquest sentit, Anna Sànchez, professora del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la UB, membre del GRC Geociències Marines de la UB i coautora de l’estudi, detalla que “la presència de diverses espècies adherides als plàstics trobats a les platges suggereix que aquesta deposició no és permanent, i que aquestes partícules que s’han dipositat al fons marí poden, primer, ser resuspeses pels corrents, i després, transportades de nou a la costa com a resultat de l’acció de les onades durant els temporals”.

Això dóna suport a la idea que una quantitat important de plàstic que entra a l’oceà queda temporalment atrapada a la zona costanera, tot i que també pot ser transportada a grans profunditats per corrents hidrodinàmics energètics.

Amb tot, l’estudi posa de manifest que els plàstics poden actuar com a vectors de dispersió, ja que proporcionen substrats susceptibles de ser utilitzats com a hàbitat per una gran varietat d’espècies marines i, per tant, poden acabar alterant els ecosistemes marins. Per exemple, en aquest cas, l’equip investigador va trobar ous de tauró gat (Scyliorhinus canicula) adherits al plàstic, la qual cosa no s’havia vist mai, però podria tenir un impacte rellevant en la distribució geogràfica i l’hàbitat d’aquesta espècie.

Article de referència

Subías-Baratau, A., Sanchez-Vidal, A., Di Martino, E., & Figuerola, B. (2022). Marine biofouling organisms on beached, buoyant and benthic plastic debris in the Catalan SeaMarine Pollution Bulletin175, 113405.

Instituto de Análisis Económico (IAE)
Instituto de Análisis Económico (IAE)

A dalt, detall d’organismes adherits a residus plàstics. A sota, escombreries de plàstic en el mar (imatge de Naja Bertolt Jensen).