Un nou estudi de l’ICM-CSIC i l’Institut Polar Noruec (NPI) relaciona el declivi experimentat per les poblacions d’aus marines de l’Àrtic durant les últimes dècades amb el retrocés del gel marí. El treball aporta una de les poques evidències empíriques sobre com les espècies de l’Àrtic estan responent al desgel del mar.

Un nou estudi de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona i l’Institut Polar Noruec (NPI, per les seves sigles en anglès) ha revelat que la pèrdua de gel marí està amenaçant el futur de les poblacions d’aus marines de l’Àrtic, la majoria de les quals s’alimenten preferentment de peixos i crustacis que es troben a la vora del gel marí.

El treball, publicat recentment a la revista especialitzada Diversity and Distributions, ha avaluat la relació entre el retrocés del gel marí en les últimes dècades i el descens simultani de les poblacions d’aus marines de l’Àrtic, i aporta algunes de les escasses evidències empíriques que relacionen els canvis en la criosfera -la part de sistema terrestre on l’aigua es troba en forma sòlida- amb la dinàmica poblacional dels grans depredadors de l’Àrtic.

“L’Àrtic s’està escalfant més ràpidament que qualsevol altra regió de la Terra, la qual cosa ha provocat una reducció molt ràpida i pronunciada de l’extensió, el gruix i la durada estacional del gel marí, que s’espera que tingui importants efectes en la vida silvestre de l’Àrtic”, explica l’investigador del NPI Sébastien Descamps, que afegeix que “atès que les respostes de les poblacions dels organismes de l’Àrtic a la pèrdua de gel marí no sempre són directes, ja que les diferents espècies i poblacions acostumen a respondre de manera diferent, estudis com aquest són clau per entendre l’impacte de la pèrdua de gel marí sobre els ecosistemes de l’Àrtic”.

Per a la realització de l’estudi, els investigadors es van desplaçar fins a les illes Svalbard, un arxipèlag noruec situat en una de les zones més al nord de l’Àrtic, per observar dues de les aus marines més comunes de la zona àrtica, el somorgollaire de Brünnich (Uria lomvia) i la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla). Les dues s’alimenten bàsicament d’organismes associats al gel, i això les converteix en espècies ideals per avaluar la importància de les condicions del gel marí i la dinàmica de les poblacions de les espècies de l’Àrtic.

Durant el període 1988-2018, es van monitorar diverses colònies d’aquestes dues espècies que nidifiquen en aquest arxipèlag i es va avaluar la mida de les seves poblacions. Aquest seguiment a llarg termini va permetre advertir que les dues espècies havien disminuït en les Svalbard des de mitjans de la dècada de 1990.

Les noves anàlisis realitzades ara no només revelen tendències similars a llarg termini en la dinàmica de les aus marines i el gel marí, sinó que també revelen que la concentració de gel marí està associada a la mida de les colònies d’aquestes aus amb un desfasament de dos anys.

“Intuïm que les males condicions del gel marí en un any determinat condueixen a una baixa disponibilitat d’aliments dos anys després. Això afectaria la probabilitat de cria i, per tant, a la mida de les colònies de gavinetes, somorgollaires i, probablement, la d’altres depredadors que s’alimenten de preses relacionades amb el gel marí”, detalla l’investigador de l’ICM-CSIC Francisco Ramírez.

Si bé aquest estudi aporta proves consistents que assenyalen al desgel de l’Àrtic com a possible causa dels descensos de les poblacions d’aus marines, els investigadors subratllen que les variacions en el gel marí només expliquen una part relativament petita dels canvis observats en la mida de les colònies, la qual cosa suggereix que hi ha altres factors locals o regionals que podrien afectar les tendències poblacionals de les gavinetes i els somorgollaires.

En aquest sentit, els autors sostenen que la presència de glaceres que alliberen grans volums d’aigua de desglaç pot crear zones clau d’alimentació a petita escala que afavoreixen determinades aus marines que s’alimenten en la superfície, com les gavines. A conseqüència d’això, l’impacte de l’escalfament de l’oceà i el desglaç del mar sobre els organismes de l’Àrtic pot diferir entre espècies i àrees geogràfiques.

“Tot això posa de manifest la necessitat de comptar amb programes de seguiment amplis i a llarg termini destinats a avaluar la dinàmica de les poblacions de diverses espècies de l’Àrtic si volem entendre com afectarà el canvi climàtic a l’Àrtic del futur”, conclouen els investigadors.

Article de referència: Descamps, S., & Ramírez, F. (2021). Species and spatial variation in the effects of sea ice on Arctic seabird populations. Diversity and Distributions.

Comunicació ICM-CSIC

Algunos de los arrecifes de coral más antiguos del Mediterráneo empezaron a formarse hace 400.000 años