La maniobra forma part d’un experiment de l’ICM-CSIC, la UPC i la UAB, que es duu a terme a l’observatori submarí OBSEA de Vilanova i la Geltrú, per veure l’efecte sobre els ecosistemes bentònics i les comunitats de peixos de la zona. També es prendran dades de la temperatura i la salinitat de l’aigua, així com de la velocitat i direcció dels corrents, la qual cosa ajudarà a interpretar els processos ambientals associats a la descomposició del cos.

Fa uns dies, un ciutadà de Blanes (Girona) va alertar de la presència, a tocar de la sorra de la platja de s’Abanell, d’un dofí mort de l’espècie Stenella coeruleoalba, una de les més comunes al Mar Mediterrani. Per tal de determinar les causes de la seva mort, l’animal va ser traslladat al Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Després de realitzar la necròpsia el cadàver es va portar a l’observatori submarí OBSEA de Vilanova i la Geltrú (Barcelona), on un grup d’investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), de la facultat de Veterinària de la UAB, del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i del grup SARTI-MAR de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) que opera l’OBSEA, el van fondejar davant la càmera de videovigilància de l’Observatori per estudiar l’efecte  de la seva presència sobre els ecosistemes bentònics i les comunitats de peixos de la zona, incloses les espècies comercials.

Aquesta informació es complementarà amb dades de la temperatura i la salinitat de l’aigua, així com de la velocitat i direcció dels corrents en aquest punt, entre altres variables ambientals.

“Tot això ajudarà a interpretar els processos ambientals associats a la descomposició del cadàver en ambients costaners amb tecnologia innovadora”, afegeixen Jordi Grinyó i Jacopo Aguzzi, investigadors de l’ICM-CSIC.

“Durant els últims anys hem estudiat la presència i absència d’espècies en funció d’aquestes variables, però ara la presència del dofí pot alterar els resultats que fins ara teníem i atraure espècies que no veuríem en condicions normals”, exposa Joaquín del Río, director del grup de recerca SARTI-MAR de la UPC i responsable de l’OBSEA.

Experiments similars a altres llocs del món

Aquest tipus d’experiments encara no s’havien dut a terme en aigües mediterrànies, per la qual cosa es desconeixen els principals actors implicats en la descomposició de cadàvers de mamífers marins al Mediterrani, entre els quals es troben des de bacteris fins a cefalòpodes o depredadors com els taurons.

En altres zones del món, en canvi, sí que s’han realitzat estudis semblants en ecosistemes bentònics del mar profund. L’any 2002, per exemple, científics del Monterey Bay Aquarium Research Institute (MBARI) de Califòrnia (EUA) van poder observar, gràcies a un robot submarí, com una balena morta al llit marí provocava importants canvis espacials i temporals en la comunitat marina local. Per la seva banda, el 2017,  l’Agència Japonesa per a la Ciència i la Tecnologia Marítimo-Terrestres (JAMSTEC) va realitzar, juntament amb l’ICM-CSIC, les mateixes observacions amb una carcassa de balena situada a 500 m de fondària.

“El monitoratge d’alta freqüència i en temps real de l’evolució de l’ecosistema és possible gràcies a la infraestructura actual de l’observatori OBSEA, on durant els últims anys s’han desenvolupat projectes de recerca com el RESBIO (UPC-ICM) que possibiliten justament el monitoratge remot d’indicadors biològics”, explica del Río.

La caiguda al fons marí d’un mamífer marí pot aportar una quantitat de matèria orgànica equivalent a la que cau durant milers d’anys a través de la columna d’aigua en forma de neu marina. Aquesta està formada per les restes d’organismes marins que moren a l’oceà i no són consumits pels seus depredadors.

Segons s’ha pogut observar altres vegades, quan un mamífer marí cau al fons del mar, els animals carronyers en tenen prou amb pocs dies per engolir la carn que recobreix els ossos del cadàver. A partir d’aquí, diferents poblacions de cucs poliquets, crustacis, mol·luscs i altres invertebrats oportunistes colonitzaran la superfície dels ossos en pocs mesos.

Finalment, quan aquestes comunitats hagin ingerit tot el material orgànic fàcilment digerible, entrarà en acció la comunitat bacteriana, que acabarà d’aprofitar els greixos i olis que es troben a l’interior dels ossos del cadàver. Al mateix temps, aquest procés alliberarà compostos que serviran per alimentar un altre tipus de microorganismes, en aquest cas quimiosintètics, dels quals viuran altres organismes.

Material Audiovisual:   OBSEA – YouTube

Elena Martínez Batalla / Divulgación y Comunicación ICM-CSIC

Hunden un delfín muerto para ver las consecuencias sobre el ecosistema marino

Imagen captada por una cámara del observatorio submarino Obsea, que registra la actividad desencadenada en el ecosistema por la presencia del cuerpo de un delfín, lo que supone una llegada inusualmente elevada de alimento para muchas especies marinas del área.