Investigadors de l’Institut de Ciències de l’Espai del CSIC col·laboren en la missió HydroGNSS de l’Agència Espacial Europea (ESA). El satèl·lit mesurarà variables climàtiques hidrològiques clau de la planeta que ajudin a comprendre i predir els efectes del canvi climàtic.

Un equip d’investigadors de l’Institut de Ciències de l’Espai del Consell Superior d’Investigacions Científiques (ICE-CSIC) participa en la missió HydroGNSS, la segona missió Scout de l’Agència Espacial Europea (ESA). El projecte, amb un pressupost de 30 milions d’euros i una durada de tres anys, inclou el desenvolupament, llançament i posada en òrbita d’un nou satèl·lit que mesurarà variables climàtiques hidrològiques essencials de la Terra. Les dades que proporcioni aquest satèl·lit, denominat HydroGNSS, ajudaran a comprendre i predir els efectes del canvi climàtic al planeta. Es tracta de la segona missió del Programa FutureEO d’observació de la Terra de l’ESA, l’objectiu de la qual és demostrar la capacitat dels satèl·lits petits per realitzar ciència amb valor afegit.

HydroGNSS s’encarregarà de mesurar variables climàtiques hidrològiques clau. Entre elles, la humitat de terra, l’estat de congelació o descongelació del permafrost (la superfície de la planeta permanentment congelada), les inundacions i aiguamolls, així com la biomassa aèria. Les dades complementaran els obtinguts per la primera missió Scout, ESP-MACCS, centrada en entendre i quantificar els processos de l’atmosfera superior sobre els Tròpics. “Aquestes variables ajuden als científics a comprendre el canvi climàtic i contribueixen a l’elaboració de models meteorològics, al cartografiat ecològic, la planificació agrícola i les inundacions”, assenyala Estel Cardellach, investigadora de l’ICE-CSIC i membre del consorci.

Per realitzar els mesuraments, l’equip utilitzarà una tècnica anomenada reflectometria GNSS (Sistema Global de Navegació per Satèl·lit, per les seves sigles en anglès). El satèl·lit mesura el senyal reflectit en la terra, el gel i l’oceà d’altres missions GNSS existents com Galileu i GPS i, tot i que aquests senyals són febles, poden ser recollits per un receptor de baixa potència integrat en un petit satèl·lit en òrbita terrestre fent-ho compatible amb una missió Scout.

“La missió presenta diverses novetats respecte a altres missions en reflectometria, ja que per primera vegada els senyals es rebran amb dues polaritzacions diferents i es rebran grans quantitats de dades a alta freqüència de mostreig de forma gairebé contínua per desenvolupar nova ciència i productes millorats”, detalla Cardellach.

Implicacions en el futur

L’objectiu de les missions Scout de l’ESA és demostrar que els petits satèl·lits amb un pressupost de menys de 30 milions d’euros en un pla a tres anys poden jugar un paper important en l’observació de la Terra i la seva ampliació a futures missions. “L’escalabilitat és un aspecte important d’aquesta missió. El concepte darrere d’HydroGNSS és extensible a constel·lacions de més satèl·lits, el que suposaria una forma efectiva i sostenible de densificar mesuraments de variables climàtiques essencials”, assenyala Weiqiang Li, investigador de l’ICE-CSIC participant en el consorci.

HydroGNSS també obre el camí a una futura constel·lació de satèl·lits assequible que pugui realitzar mesuraments amb una resolució espai-temporal a la qual els satèl·lits tradicionals de teledetecció no poden accedir ja que ofereix la capacitat de supervisar fenòmens molt dinàmics i ajuda a omplir els buits en la monitorització dels signes vitals de la Terra en el futur.

Liderat per la companyia britànica Surrey Satellite Technology Ltd, en la missió estan implicats, a més de l’ICE-CSIC, científics de la Universitat de Roma La Sapienza, la Universitat de Roma Tor Vergata i l’Institut de Física Aplicada (IFAC) de el Consell Nacional de investigació (CNR) a Itàlia; l’Institut Meteorològic Finlandès (FMI); i la Universitat de Nottingham i el Centre d’Oceanografia Nacional (NOC) al Regne Unit.

 

ICE Comunicació / CSIC Comunicació

 

Instituto de Análisis Económico (IAE)

Imatge artística del satèl·lit HydroGNSS en òrbita. / SSTL